Un jutge envia a judici el cap del Banco Inversis per estafa

El titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre Lopez, ha acordat enviar a judici el conseller delegat del Banc Inversis Net, Fernando Herrero Arnáiz, i l'empleat, Jaime Garcíapons, per haver estafat un client amb “un producte financer enganyós”.

En la providència, coneguda avui, el magistrat Aguirre exposa un raonament jurídic innovador ja que indica que els responsables del banc van oferir un producte financer d'alt risc, tot ocultant-li la crisi del sector borsari, el juliol del 2008. “ Els indicadors financers permetien saber al Banco Inversis que la situació del mercat era absolutament inadequada per a un client minorista, com el querellat, que invertís en productes lligats directament al esdevenir del mercat borsari, només cal veure diversos indicadors”, afirma el jutge Aguirre, que afegeix: “ Per tant, es pot establir la existència d'indicis de criminalitat, que en aquest cas consistiria en el coneixement per part del Banco Inversis d'estar ocultant a l'inversor una sèrie de dades fonamentals per poder prendre la decisió d'invertir o no en aquells productes.”

En aquest cas concret, el querellat era posseïdor d'uns fons d'inversió comercialitzats per l'entitat bancària ING Belgium, i l'abril de 2008 Banco Inversis n'obté la comercialització dels fons de clients particulars. El banc va enviar una carta a aquest client en què tenia el suport de socis de reconegut prestigi, com Caja Madrid, la CAM, Indra, El Corte Inglés, Caja Mar, Telefónica i Banca March, reprodueix la resolució judicial. El banc va oferir aquest client l'assessor financer Jaime Garcíapons, el qual va aconsellar-lo a diversificar un total de 152.428 euros, en quatre productes. D'aquests, 50.000 euros al fons Superautocanceable d'Iberdorla i 40.000 a l'autocancelable trimestral Barclays. L'agost del 2011, el client va anar al banc a retirar aquests dos fons en haver vençut els tres anys fixats de la inversió. Li van dir que només podria recuperar 25.109 euros, fet pel qual va denunciar el banc per aquests dos productes. També va denunciar que van falsificar la seva firma, fet que el magistrat no troba prou documentat.

Pel que fa a l'estafa, el magistrat afirma que “existeix l'estafa perquè el client va rebre una informació errònia sobre els productes financers en els quals invertia”. Bàsicament no eren de renda fixa, com van dir-li, sinó exposat als moviment borsaris. En l'exhaustiva resolució, el jutge hi reprodueix l'informe Cronología de la crisis en de las hipotecas subprime penjat a l'enciclopèdia digital Wikipedia, i documentat amb el que van publicar els diaris i entitats financeres sobre la crisi entre el 2007 i el 2008. “Aquesta transcripció -afegeix Aguirre- resulta molt instructiva pels qui no som experts en borsa. S'hi observa amb claredat d'uns fets que bancs d'inversió, entitats financeres i agents coneixien perfectament”.

Per tant, Aguirre conclou que “el dolo o intencionalitat enganyosa constitutiu de l'estafa no residiria tant en la informació defectuosa, limitada, confusa, parcial i, en definitiva, i enganyosa facilitada por el Banco Inversis al client, sinó en alló que se li va ocultar”.

El delicte d'estafa està castigat amb sis anys de presó, i ara la fiscalia i el client que va denunciar el banc tenen deu dies per presentar els seus escrits d'acusació.