L'excés de confiança de Madrid

La ministra d'Ocupació, Fátima Bañez, ha dit que l'Estat espanyol ja està sortint de la crisi, una afirmació que segurament contraria a tots aquells que van escampant que la gran responsable del desgavell és Catalunya i la seva croada antiespanyola. Però l'afirmació de la ministra recorda massa l'expressió dels brots verds de Zapatero perquè pugui ser presa seriosament. Més quan la taxa d'atur global és del 25% i amb unes perspectives certes que continuarà augmentant.

Hi ha poques dades, si és que n'hi ha alguna, que permetin ser optimistes. Per exemple, les vendes comercials han caigut un 10 per cent per causa de l'increment de l'IVA i la despesa només augmenta entre el grup dels jubilats. Aquesta paradoxa s'explica perquè cada cop són més els jubilats que han de contribuir a ajudar els seus fills desocupats i perquè la demanda de la població més jove ha disminuït. Al capdavall, la notícia és molt negativa, ja que la meitat del PIB s'explica pel consum intern.

Per arrodonir el panorama, Mariano Rajoy considera que no ha arribat el moment de demanar el rescat, encara que això suposi pagar més car l'endeutament que l'Estat necessita per funcionar i que, de retruc, això impliqui hipotecar les generacions futures per un preu més elevat que si es demanés el rescat i Espanya es pogués finançar a un tipus d'interès més raonable. Rajoy no ho fa perquè el rescat l'obligaria a fer més ajustaments, sobretot en les pensions. Un tema sensible, perquè els pensionistes s'han convertit en l'última xarxa de seguretat de moltes famílies desocupades, però també perquè són vuit milions de votants.