1984
Un Sant Jordi de Pasqua
Moltes roses, però pocs llibres el Sant Jordi de 1984. La diada va caure en Dilluns de Pasqua (enguany serà Dissabte Sant), i l'opció escollida llavors va ser traslladar la festa al 27 d'abril, Mare de Déu de Montserrat. El resultat, però, no va ser el mateix. Entre els llibres més venuts, hi trobem Benzina, de Quim Monzó, La teranyina i Fra Junoy o l'agonia dels sons, de Jaume Cabré, i Fins al cel, de Pau Faner. Altres títols cèlebres d'aquell any van ser Les claus de vidre, de Jaume Fuster; Cartes al fill recluta, de Teresa Pàmies, i Elena de segona mà, de Pedrolo. Només dos dies després, Jordi Pujol guanyava per majoria absoluta les eleccions al Parlament, i assumia el seu segon mandat com a president.
La progressiva normalització de les lletres del país –encara no havia passat una dècada de la mort del dictador– aportava fruits com ara el primer volum de la Història de la Literatura Catalana de Jordi Rubió i Balaguer. Per raons òbvies, és l'any que va néixer Edicions de 1984, que va adoptar el seu nom com a homenatge a l'obra 1984, de George Orwell. També es va crear la Fundació Gala-Salvador Dalí, per vetllar pel llegat de l'artista, mentre que el país perdia un dels seus poetes referencials, Joan Vinyoli. També van morir aquell any Julio Cortázar, Truman Capote i Vicente Aleixandre.
Sonava amb força Born in the USA, de Bruce Springsteen, i l'Alchemy, de Dire Straits, mentre als cinemes projectaven Los Cazafantasmas, Indiana Jones y el Templo Maldito, Terminator o La historia interminable. Seat va treure el primer model de l'Ibiza, i Apple presentava el Macintosh 128k (amb ratolí!). En futbol, l'Athletic de Bilbao guanyava la segona lliga consecutiva, i en un poblet de la Manxa venia al món una estrella: Andrés Iniesta.
País d'Itàlia de Vicenç Villatoro
País d'Itàlia és una de les obres primerenques de Vicenç Villatoro, fruit d'una etapa de joventut en què predomina la recerca de models. En aquest cas, hi sobresurt el realisme de l'italià Cesare Pavese, del qual admira (i, en certa manera, interpreta) obres com El diable als turons, Entre dones soles, El company i La platja. De fet, el citava ja en la primera plana del llibre, tota una declaració d'intencions: “La lluna s'alçava sobre les muntanyes, com en una novel·la de Pavese”.
Es tracta d'una obra generacional, en què Marc –narrador en primera persona que es pot confondre amb el mateix Villatoro– fa literatura de la vivència. Són joves de vint-i-pocs a principi dels vuitanta, en una etapa postadolescent, que és quan es descobreix un mateix. I en un escenari sociopolític marcat per l'èpica dels avis i la vida grisa de postguerra dels pares, un temps en què tenen la sensació d'haver fet tard a tot: “Com volien que ens entusiasméssim si ja ens ho vam trobar tot fet, tot bastit?”, reflexiona Sergi, el coprotagonista. La relació d'amistat entre Marc i Sergi (i les diferències entre ells) sustenta una història repartida en tres blocs: arrenca en l'estiu intens viscut per la colla en una casa a la muntanya (el lector sap després que aquest lloc indefinit és la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada); continua amb la retrobada dels quatre companys més afins en una nit a Barcelona per esbrinar si hi ha un “nosaltres”, i, l'any següent, un viatge de Marc i Sergi a Parma en què el primer posa el final a la joventut (torna per casar-se), mentre que el segon vol allargar encara el temps de pròrroga.
La novel·la cerca la intensitat poètica i la densitat narrativa de Pavese, i clou amb un epíleg en què el narrador justifica el relat amb els seus referents literaris. Entre ells, també en el mateix títol, manllevat d'una cançó de Raimon, citat com un segell d'identitat d'aquella generació. “País d'Itàlia va guanyar el premi Sant Joan, va tenir una bona acollida i va ser una manera de dir que el Sant Jordi per la novel·la anterior no era un fet aïllat”, recorda avui l'autor.
“El llibre obria una novel·lística sobre temes contemporanis i generacionals”
Què va representar aquesta novel·la en la seva carrera?
Després d'haver publicat Evangeli gris un parell d'anys abans, era la confirmació pública de la voluntat de ser escriptor i novel·lista
Quin paper juga en el conjunt de la seva obra?
Obria una via que he anat treballant sempre: una novel·lística sobre temes contemporanis i generacionals, una mica desolada, que buscava la incorporació de models estrangers que em fascinaven, en aquest cas Cesare Pavese.
La reconeix com la seva obra més reeixida?
En l'índex de les obres meves a les quals tinc més afecte no va entre les primeres. Les que van per davant són La claror de juliol, Memòria del traïdor i també Moon River, que acaba de sortir.
TRIA DE REFERENTS
La teranyina
Jaume Cabré
El 1984 va ser un gran any per a Jaume Cabré. Amb La teranyina va guanyar el premi Sant Jordi. Obria el cicle ambientat a Feixes, que continuaria amb Fra Junoy o l'agonia dels sons i Llibre de preludis (1985). En aquest cas, l'atenció se centra en la maquinació per moure els fils del poder econòmic, en una família d'industrials a principi del segle XX. Hi destaca la meticulositat de l'escriptura.
Fra Junoy o l'agonia dels sons
(Edicions 62)
Aquest segon títol de Cabré es va publicar el mateix any, i va estar també entre els més venuts junt amb La teranyina. Reconegut primer amb el Prudenci Bertrana (1983), i després amb el premi de la Crítica Serra d'Or i el Nacional de la Crítica (1985), l'obra retrata l'obcecació religiosa i el poder de l'Església, contraposats en la figura de l'organista Fra Junoy.
Els dies immortals
Baltasar Porcel
Aquest llibre significava el retorn de Porcel a la narrativa després del recull d'articles sobre Balears Les Illes, encantades. Aprofitant l'experiència personal dels seus viatges, l'escriptor planteja una recerca de la felicitat i de la llibertat absoluta més enllà de l'aparent benestar occidental. El viatge, on s'impregna de diversitat, va esdevenir una forma de creació per a l'autor mallorquí.
Domini màgic / Passeig d'aniversari
(Empúries)
Vinyoli va escriure els primers versos del recull el 1980 a Vallvidrera en un recés per motius de salut. Allà va reflexionar a fons sobre la condició de poeta, i com aquesta s'enllaça amb la pròpia existència. N'exalçava Riba i Rilke. Domini màgic i Passeig d'aniversari, publicats poc abans de la seva mort a final de 1984, recullen una fonda espiritualitat i el comiat líric del poeta.