«La condició, fer-ho tot sol»
Nicola Materazzi va ser el geni en qui Enzo Ferrari va confiar fa 26 anys el projecte de l'F40, l'últim model de la marca italiana creat en vida del «Commendatore»
-
Nicola Materazzi sempre porta al damunt la foto del seu primer projecte, ara fa 51 anys, un kart amb rodes de Vespa. JOSEP CASANOVAS. -
El Ferrari F40 és una de les obres mestres de Materazzi, un gran turisme radical en carretera del que ben aviat se'n van derivar versions de competició. JOSEP CASANOVAS. -
Un Ferrari F40 estrictament de competició.
El mes que ve farà 25 anys que Nicola Materazzi va presentar en públic el resultat de l'encàrrec que li havia encomanat Enzo Ferrari: dirigir el projecte d'un vehicle commemoratiu dels 40 anys de la mítica marca italiana. En aquella època, Materazzi era especialista en els motors turbo de la fórmula 1 de l'Scuderia i abans d'acceptar la responsabilitat li va deixar ben clara al Commendatore la regla bàsica. «La condició va ser fer-ho tot sol», per evitar interferències com a les que havia hagut de fer front en projectes anteriors, com el del GTO Evoluzione (288). Era el 10 de juny del 1986 i a partir d'aquell moment Materazzi va començar a dissenyar el programa per tal que l'F40 pogués ser presentat al setembre de l'any següent.
Ara, amb 73 anys, 44 de carrera professional i 38 projectes amb la seva firma, Nicola Materazzi demostra tenir una memòria prodigiosa. Cita les dates sense dubtar ni un instant, diu exactament el que pensa –«el mes de març vaig estar al Saló de Ginebra i va ser desolador, perquè només hi havia cotxes elèctrics», comenta– i abdueix el seu interlocutor amb un discurs d'allò més engrescador. «Vaig néixer al sud d'Itàlia [prop de Salern] i això ha estranyat a molta gent, que semblen pensar que els bons enginyers només poden ser del nord del país», ironitza. Materazzi va accelerar tant com va saber el projecte de l'F40 i això li va permetre tenir el cotxe a punt dos mesos abans del que havia previst. «Quan al maig tothom era fora, jo estava dins el meu despatx. El meu lema ha estat treballar divertint-me i divertir-me treballant», afirma. I d'aquí n'emanava la virtut de transmetre tot l'entusiasme als seus col·laboradors més directes, «els nois», com diu ell.
Considerant que la seva feina ja estava acabada, Materazzi no tenia la intenció d'anar a la presentació en públic de l'F40. «Ets un enginyer de vitrina», li van retreure. I aquesta va ser la frase que el va fer canviar d'opinió. Això sí, hi va anar sense haver-se preparat cap discurs: «Ingegnere, quants cotxes he d'anunciar? li vaig preguntar a Enzo Ferrari a l'últim moment, i em va respondre que 400». Però amb la mort, l'any següent, del Commendatore, les coses van canviar. «Saps quants se'n van acabar fent? 1.400. Oficialment, es diu que si 1.360, 1.315... però jo sé que van ser 1.400», assegura Materazzi, que dóna per fet que l'F40 va ser el model que va salvar comercialment la marca italiana.
Tres models fora de sèrie.
Un cotxe de competició per a ús a la carretera
El Ferrari F40 que es va presentar al públic el 21 de juliol del 1987 va ser un prototip que expressava la doble destinació amb què havia estat concebut l'esplèndid automòbil. Era un autèntic cotxe de competició per ser utilitzat en carretera. «La idea era portar-lo a la pista», afirma Materazzi. El motor de 2.936 cc sobrealimentat per turbo donava 478 CV i el pes era de només 1.090 quilos. Per arribar fins a aquesta xifra es va sacrificar tot el que es va poder. En aquell primer prototip la capa de pintura era tan fina que deixava entreveure la fibra de carboni. I a les primeres unitats de sèrie les finestretes laterals eren de plexiglàs i corredisses, les portes s'obrien per dintre amb un cable i, com que no hi havia res superflu, l'aire condicionat era opcional. Després, els clients van demanar elements més convencionals.