Sintonia sobiranista contra el centralisme
CiU i ERC aparquen les seves diferències i, amb el suport de SI, fan front comú contra el PP en el debat de TV3, l'únic a set bandes de la campanya
Sánchez-Camacho busca el duel amb Mas, que insisteix que Madrid no li va donar marge per negociar
Navarro i l'aposta pel federalisme topen amb la indiferència de la majoria dels contrincants
Herrera es reivindica com
a futur cap de l'oposició
En espera del que dictin les urnes d'aquí a sis dies, els partits que defensen el dret a decidir dels catalans es van mostrar ahir a la nit plenament disposats a fer un front comú contra el centralisme de l'Estat. El debat de TV3, l'únic a set bandes que es viurà durant la campanya, va escenificar la bona sintonia entre els candidats de CiU i ERC. Artur Mas i Oriol Junqueras van ser capaços d'enterrar les històriques discrepàncies entre les dues formacions per plantar cara al PP. Ho van fer amb el suport total del candidat de SI, Alfons López Tena, i el més condicional de Joan Herrera, d'ICV. Tots van unir esforços contra l'espanyolisme més ranci, representat per la candidata del PP Alícia Sánchez-Camacho, en un duel desigual que també va constatar la difícil posició del candidat socialista. Pere Navarro i la seva aposta federalista van quedar molt aviat en un segon terme. Quasi tots els intents de l'alcalde de Terrassa per tenir un cert protagonisme en el debat van topar amb la indiferència, i fins i tot amb el menyspreu d'alguns dels seus rivals i, singularment, de la candidata del PP. Albert Rivera –amb Sánchez-Camacho, l'únic que va intentar alternar el català i el castellà en el seu discurs– va evitar el cos a cos, i va aprofitar el debat per vendre Ciutadans com una alternativa al marge dels partits tradicionals.
De seguida es va veure que la cosa seria més moguda que de costum. Artur Mas va obrir la caixa dels trons en una de les primeres intervencions quan, dirigint-se a Sánchez-Camacho, va revelar el pacte a què havien arribat els partidaris del pacte fiscal (CiU, ICV-EUiA i ERC) per donar marge fins a la primavera per negociar amb Madrid la proposta aprovada pel Parlament. Un relat que no van desmentir ni Oriol Junqueras ni Joan Herrera, presents en el debat. “El cop de porta va ser tan clar que no valia la pena esperar a res. Per això vaig convocar eleccions”, va declarar Mas. Va ser el preludi d'un llarg intercanvi de retrets entre els partidaris del dret a decidir i Sánchez-Camacho, que va tornar a optar pel discurs de la por, amb arguments que van des de la sortida de la UE fins a la fallida del sistema públic. CiU, ICV-EUiA, ERC i SI van aprofitar aquesta part del debat per refermar la seva aposta per fer una consulta sobre la independència de Catalunya. També Pere Navarro, que va recordar la seva aposta per un referèndum legal en el qual votaria “no”, va reptar Mas a explicar què faria després de la consulta. “El que dictin els ciutadans”, li va respondre.
Marcar perfil
La segona part, centrada en la crisi, va seguir un guió més habitual, amb tots els partits reforçant el seu perfil, de dretes o esquerres. Si de cas, va servir perquè Joan Herrera assagés el paper de cap de l'oposició que anhela, i busqués un cos a cos que Mas li va concedir en més d'una ocasió. Els dos candidats es van embrancar en una discussió sobre la conveniència o no de les retallades que l'actual president de la Generalitat va atribuir a l'herència dels dos governs tripartits d'una banda, i de l'altra a la nul·la predisposició del govern espanyol a rebaixar els objectius de dèficit.
Per al·lusions, Alícia Sánchez-Camacho va sortir al pas de les crítiques per defensar les reformes engegades pel govern de l'Estat. Una teoria que va permetre respirar a Pere Navarro, molt més còmode en aquesta part, que va acusar la candidata popular de viure “en el país de les meravelles”. No va ser l'únic que va carregar contra el PP, al qual la majoria va retreure la falta d'inversions fetes a Catalunya, sobretot pel que fa a infraestructures.
El torn final del debat va propiciar alguns moments si més no curiosos. Artur Mas, per exemple, va demanar el vot als ciutadans no només per guanyar les eleccions, sinó per obtenir la “majoria excepcional” que ahir li negaven les enquestes. Oriol Junqueras va destacar la importància d'una victòria aclaparadora de les forces sobiranistes, però també la necessitat de “no abaratir el somni”, en l'únic toc d'atenció a CiU que se li va sentir a dir en tot el debat. I Albert Rivera va aparcar el castellà per demanar el vot en negatiu. “No em voteu si voleu la independència, ni si voleu retallades, ni si voleu rescatar els bancs.” Tota una declaració d'intencions.
Tot i que d'una manera indirecta, la CUP també va ser al debat de TV3. No al plató, però, perquè només es va convidar als partits amb representació al Parlament. El seu candidat, David Fernández, va seguir el debat i, en streaming –a través d'internet– va anar fent valoracions i rebatent els arguments de la resta de candidats.
