L'altre alcalde Munell

La sala de plens de l'ajuntament de Ripoll, com arreu, s'omple a vessar només de tant en tant, potser només en la constitució del nou ajuntament després d'unes eleccions. Ahir va ser un d'aquests dies, però encara més excepcional, si tenim en compte que per primer cop la ciutat es dotava d'un consistori infantil, és a dir, un fòrum de debat a càrrec de mainada. En el cas de Ripoll, vuit nens i nenes de sisè de les quatre escoles de primària locals. Pares i mares, mestres, regidors de veritat i fins i tot la Policia Municipal i la premsa –habituals en els plens– van deixar petita la sala. L'alcalde, Jordi Munell, va oficiar d'amfitrió.

En el marc d'un projecte per acostar la política local als escolars, els vuit edils havien estat escollits prèviament a les respectives escoles, a raó de dos per cada centre. L'elecció dels càrrecs principals de l'assemblea –l'alcalde o alcaldessa i secretari o secretària– estava per fer. En primer lloc, els candidats van exposar els seus programes respectius. Si els interpretem com a demandes, se'n poden deduir unes quantes: cal renovar la pista de skate i organitzar més tornejos esportius. També, que cal ampliar la biblioteca per poder fer-hi els deures, posar més vigilància als parcs, mirar de crear llocs de treball o portar atraccions noves a la festa major.

Aquest cronista va témer que els candidats es votarien a ells mateixos i que arribaríem a un punt mort incòmode. Però no va ser així –la mainada és més responsable del que ens pensem– i un candidat es va erigir en el més votat, l'Adrià Munell, de l'escola Tomàs Reguer, i es va convertir automàticament en alcalde. Per al segon lloc –el que atorgava el càrrec de secretari– hi va haver un empat. Es va haver de fer una segona volta per triar entre els dos noms i finalment de l'urna va sortir-ne el de Maria Pou. Ella, l'Adrià i la resta de companys es reuniran cada dos mesos.

Per a l'anecdotari, la sessió d'ahir va deixar dos fets rellevants. El primer, i més evident, que l'alcalde escolar i el de veritat tenen el mateix cognom. Resulta que l'Adrià és fill d'un cosí d'en Jordi. El segon ho és menys, i va transcendir perquè ho va comentar una persona de l'Ajuntament. La secretària infantil és filla d'una exsecretària del consistori ripollès. “Són feines que es porten a la sang, ja ho veus”, va resumir la nostra informant.