Plomada per art de màgia

Una veïna de Banyoles que va creure en el poder de la santeria per guarir els seus mals (una profunda depressió) i va voler-se convertir ella mateixa en santera i guanyar-se la vida amb els rituals de la religió ioruba de Cuba, ha acabat perdent 14.000 euros i totes les causes judicials contra el babalawo (sacerdot de la religió ioruba) de Santa Coloma de Farners que l'havia de dur a Cuba a fer els rituals necessaris per obtenir el títol de santera que atorga la Institució Religiosa Associació Cultural Ioruba de Cuba. A més a més, l'Audiència li ha imposat a ella les costes judicials.

L'afectada, Eva, ara que ha deixat de creure en la santeria i que ja ha abandonat la idea de guanyar-se la vida exercint-la, s'ha decidit a explicar públicament el seu cas “per evitar-ne d'altres”.

L'any 2009, l'Eva patia una depressió i, segons explica, una amiga li va recomanar d'acudir a un centre de teràpies alternatives de Santa Coloma de Farners i sotmetre's a la màgia de la santeria, amb què es guariria i se li acabarien tots els problemes. Segons va denunciar la noia el març del 2010, les persones que regentaven la botiga de màgia de Santa Coloma li van dir que la seva vida milloraria si seguia els rituals que oferien. La noia va assistir a dotze sessions d'unes misses (que costaven 50 euros cadascuna), va fer sessions de tarot i de visions, que feien després de fumar havans, i li van curar un suposat mal d'ull a través del sacrifici d'un colom (això li va costar més car: 150 euros). També li van fer mitja instrucció per ser santera, el que li va costar 600 euros. A posteriori, la denunciant va contractar amb el babalawo de Santa Coloma un viatge a Cuba on havia de volar amb una companya de Banyoles per, a través dels rituals corresponents, obtenir el títol de santera i, un cop instituïda com a tal, guanyar-s'hi la vida. Per pagar el viatge i el curs, la noia va entregar 8.500 euros en efectiu que va treure de la seva llibreta del banc; com que no li arribaven els diners en efectiu, va establir un deute de 5.400 euros a través d'unes lletres de canvi. Segons la noia, però, va obrir els ulls, va veure que tot l'afer de la santeria era una enganyifa que no l'ajudava, va anul·lar el viatge a Cuba i va deixar de pagar les lletres de canvi. La denuncia per estafa que va presentar contra el babalawo no va prosperar i el jutjat de Santa Coloma de Farners va arxivar les diligències en considerar que no existia infracció penal en els fets que relatava.

La noia també va denunciar per amenaces el babalawo i la seva dona, assegurant que un dia que va anar a la botiga a demanar explicacions sobre uns diners que ja havia pagat van esgrimir un ganivet i van fer referència a “posar-la al lloc de mort i matar-la”. Es va celebrar un judici de faltes i, donades les contradiccions i que els denunciants van negar els fets, van acabar absolts.

Posteriorment, l'empresa del babalawo va presentar una demanda de procediment canviari contra l'exaspirant a santera per reclamar-li els 5.400 euros de les lletres que no havia pagat. Ella s'hi va oposar dient que no hi estava obligada perquè el babalawo no havia complert amb els objectius del contracte: guarir-la i fer el viatge a Cuba. El jutjat número 4 de Girona va donar la raó al babalawo, que va argumentar que els serveis que havia contractat la noia no garantien uns resultats obligats, que el viatge a Cuba l'havia anul·lat la mateixa interessada i que ell ja havia hagut d'assumir les despeses generades per la preparació dels rituals de santeria que havien de servir per fer-la santera (havien comprat vestits, teles i animals per als rituals, contractat gent per a les cerimònies...).

L'exaspirant a santera va presentar recurs a l'Audiència, que també va donar la raó al babalawo i va resoldre que ella havia de pagar les lletres que devia i les costes judicials. El tribunal va considerar que no s'havia de discutir la naturalesa del servei que havia contractat la noia que, d'entrada, va reconèixer que en aquella època creia en la santeria, encara que a posteriori ho hagi considerat una estafa. De fet, en els processos es posa de manifest que qui havia de ser la seva companya de viatge va anar a Cuba, en va tornar amb el títol de santera amb el corresponent certificat de la Institució Religiosa Associació Cultural Ioruba de Cuba, signat pel seu president, Antonio Castañeda Márquez, i ara regenta el seu propi negoci a Banyoles.