cultura

Cineasta dels sentits

Mor als vuitanta anys el realitzador japonès Nagisa Oshima, autor de pel·lícules com ‘L'imperi dels sentits' i ‘Bon Nadal, Mr. Lawrence'

El director va ser dels més representatius de l'anomenada ‘nova ona' japonesa

És probable que molta gent conegui el realitzador japonès Nagisa Oshima únicament per L'imperi dels sentits (1976), a causa de la polèmica que va envoltar aquesta pel·lícula que inclou escenes sexuals explícites (tot i que no es tracta d'un film pornogràfic) i que a casa nostra es va estrenar classificada S. Una consideració injusta, ja que la transcendència d'Oshima –a qui el pròxim Festival de Sant Sebastià dedicarà una retrospectiva– va molt més enllà.

Oshima, que va morir ahir en un hospital de Kanagawa (Tòquio) a causa d'una pneumònia, ha estat un dels directors més controvertits del Japó des que va esdevenir –coincidint amb l'eclosió dels anomenats nous cinemes a tot el món– una de les figures més representatives de la nova ona japonesa. Nascut a Okayama el març del 1932, ja quan estudiava dret a l'Universitat de Kyoto va destacar pel seu activisme polític vinculat a les esquerres.

Les seves pel·lícules dels anys seixanta –sovint protagonitzades per personatges marginals– subratllen la seva crítica visió de la societat del seu país; per exemple, Els plaers de la carn (1965) o Diari d'un lladre de Shinjuku (1968).

El reconeixement internacional li arribaria amb L'imperi dels sentits, malaltissa, claustrofòbica i crua reflexió sobre el desig sexual i la mort inspirada en un fet real de la crònica negra, que va ser censurada al seu país –on va ser jutjar per obscenitat– i rebutjada al Festival de Nova York, però que va obtenir el Premi Internacional a Canes.

Algunes de les seves pel·lícules posteriors –sovint finançades amb capital europeu– van insistir en les obsessions sexuals i les relacions prohibides: L'imperi de la passió (1978), Bon Nadal, Mr. Lawrence (1983) o Max, mon amour (1986).

El 1996 va tenir un vessament cerebral a Londres que el va obligar a una llarga rehabilitació. El 1999 es va tornar a posar rere la càmera amb la que seria la seva última pel·lícula, Gohatto, una història d'homosexualitat ambientada en una escola d'entrenament per a samurais.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.