Nou fragment del viatge al purgatori de Louis d'Auxerre

Els historiadors Jesús Culebras i Gaspar Guardiola, especialitzats en la investigació de la història rural comarcal del país, han localitzat en una masia de la comarca de la Garrotxa una de les poques versions manuscrites que es conserven del text literari que fa referència al pelegrinatge del cavaller Louis d'Auxerre al purgatori de Sant Patrici. El text és del 1360 i és un element literari rellevant en el context de la temàtica religiosa medieval.

Fins ara, només es coneixia un petit fragment d'aquesta traducció medieval anònima, editat el 1914 per Ramon Miquel Planas. Aquest manuscrit es va fotografiar i el varen cedir a la Universitat d'Alacant per estudiar-lo. El catedràtic Josep Antoni Iglesias, del Grup de Recerca Chartae-Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Maria Perujo, de la Universitat d'Alacant, han aprofundit en l'estudi del text trobat a la Garrotxa i ha estat publicat a la revista Estudios de Literatura Medieval (Múrcia).

El text és un testimoni de la versió catalana de la Visio Ludovici de Francia, escrita en llatí per fra Taddeo di Gualandi l'any 1360.

Iglesias i Perujo afirmen al seu estudi que la Visio té una finalitat catequètica i moralitzant i no pas literària. Hi ha altres textos de la tradició, com ara el Viatge al purgatori, de Ramon de Perellós, que tenen més qualitat literària. En el cas del text a què fa referència el fragment trobat a la Garrotxa, el narrador avisa sobre les penes que patiran els qui no segueixin els manaments de Déu i insisteix en els pecats de la luxúria i l'avarícia. Té també l'objectiu subsidiari de refermar l'eficàcia dels sufragis –almoines, misses...– per alleujar les penes dels condemnats, tal com recomanava sant Agustí. En definitiva, aquests tipus de textos ajuden a entendre l'univers de creences que els cristians de l'edat mitjana tenien sobre l'existència després de la mort.

Jesús Culebras i Gaspar Guardiola han reivindicat, arran d'aquesta troballa, la necessitat de recuperar tot allò que fa referència a la història dels pobles, la que no surt als llibres que deixen constància dels fets més rellevants i els analitzen. Així mateix, han remarcat la necessitat de digitalitzar els fons dels arxius comarcals per facilitar la tasca de recerca dels investigadors. Segons ells, els horaris dels arxius són incompatibles amb els qui treballen. A part, hi afegeixen que aquesta digitalització no comportaria cap inversió desorbitada.