La gruixuda línia vermella

El PSC va travessar ahir el Rubicó. Alea jacta est. I que no sigui res. Però, en lloc de marxar cap a Roma, vés a saber cap a on va la tropa socialista. Ho diguin com ho diguin i ho argumentin com ho argumentin, el partit que lidera Pere Navarro s'ha alineat amb el bloc del no. És a dir, amb aquells que neguen que hi hagi nació catalana i que es passen la vida proclamant que, de nació, només n'hi ha una, que és Espanya. Santificada per la Constitució. I no passa res ni s'acaba el món, però les coses són com són. La direcció del PSC ha decidit que els catalans són subjecte polític, però no de sobirania. Què són, doncs? I que s'han de supeditar a la legislació espanyola i al govern de torn o tanda. És una opció. La mateixa que defensen el Partit Popular i Ciutadans a Catalunya. La mateixa que trompetegen el Partit Popular i el PSOE a Espanya. El PSC ha travessat la gruixuda línia vermella que separa el catalanisme de l'espanyolisme. Amb només cinc excepcions. Hi tenen tot el dret. Ara n'hauran d'assumir les conseqüències.