La màquina de trinxar no s'atura

Primer moviment visible: articular una resposta política. El PP va convidar ahir el PSOE a mobilitzar-se arreu de l'Estat “per defensar la unitat d'Espanya” i plantar cara a la resolució del Parlament. Al marge del neguit que li genera el repte català, el govern espanyol intenta treure'n profit per fer més febles els socialistes i desactivar la seva proposta de reforma constitucional fent-los veure que només amb contundència es pot aturar el “desafiament” català. El dirigent popular Esteban González Pons insinuava ahir que no és moment d'actuar amb tebiesa ni amb condescendència, sinó de manera urgent i rotunda “en defensa d'un patrimoni que és de tots”. Però la resposta immediata de la direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba no va ser la de clamar contra el contingut de la resolució –que no aplaudeixen, precisament–, sinó que el primer que es va sentir a Ferraz va ser un “uf!” quan es va comprovar que Pere Navarro s'erigia en el nou adalil del no, en situar-se al costat de la popular Alícia Sánchez-Camacho, i que havia pogut neutralitzar els diputats del PSC que pretenien donar suport a la resolució. “El menys dolent de tot ha estat que decidissin no votar”, insistia la direcció estatal. Un sí o una abstenció dels cinc rebels hauria suposat el tret de gràcia al difícil equilibri en les relacions que mantenen el PSOE i el PSC. Els de Rubalcaba diuen que ja els costa prou defensar els de Navarro davant els que arreu de l'Estat pressionen per donar una puntada de peu als catalans.

Però, a més de les cuites internes, el PSOE només es veu capaç d'oferir una nova versió descafeïnada de federalisme per apaivagar les ànsies catalanes, mentre que el PP no es pensa dedicar a jocs de taula i entreteniments. Des que Artur Mas va anunciar un avançament electoral per intentar treure rèdit al tsunami independentista de l'Onze de Setembre, el govern espanyol i el PP han anat forjant respostes en tots els camps: polític, jurídic, internacional, militar i econòmic. “Farem el que convingui”, han alertat membres del gabinet de Rajoy. Així, malgrat que l'endemà del 25-N semblava que el govern espanyol es relaxava davant el càstig de les urnes a Mas, la màquina de trinxar de La Moncloa mai no s'ha aturat. Ahir, mentre a Barcelona es discutia la resolució, al Congrés Cristóbal Montoro es mostrava disposat a seguir emprant una de les armes que consideren més efectives per frenar CiU: la via de l'ofec econòmic. El ministre es declarava “astorat” pel desviament de l'objectiu de dèficit confessat per Mas (0,8% més del fixat) i suggeria que el govern ha fet trampa traient factures amagades al calaix. És per això que l'avisava que la lupa de l'Estat l'enxamparà. Les conseqüències estan totes sobre el paper: només cal aplicar la llei d'estabilitat pressupostària.