Ajudar els avis, aprendre de la vida
Més de cinc-cents voluntaris treballen amb les persones grans
Joves d'institut aposten per donar una nova vida als jubilats
Epicur de Samos va deixar una frase per a la història: "No ha de ser feliç el jove, sinó el vell que ha viscut una bella vida." I en un moment com l'actual, en què la societat tecnològica ens mena a un món virtual en el qual la vellesa, més que una etapa de la vida, es veu com una malaltia, massa sovint acompanyada de solitud i tristesa, Càritas Diocesana posa en pràctica dos programes: Ser gran en dignitat i Apadrinar un avi. A les nostres comarques tenen la participació de més de cinc cents voluntaris, que han ajudat a millorar les condicions de vida d'uns avis que han vist com s'obren noves perspectives i no s'han de resignar ni a la solitud, ni l'abandonament. El 2012, el primer programa, Ser gran en dignitat, ha atès 322 persones, ha mobilitzat un equip humà de 310 voluntaris i set tècnics i ha aplicat uns principis marcats per l'acció directa, com escoltar i donar suport afectiu, ajudar i motivar les persones, realitzar activitats de forma conjunta, ja sigui passejant, visitant llocs o gent, informar dels recursos existents, o conèixer les necessitats perquè arribin a les entitats responsables, com poden ser els serveis socials. Aquestes tasques, que normalment duen a terme els voluntaris, es complementen amb d'altres que han d'exercir persones especialitzades, i que tan sols es poden fer excepcionalment, com poden ser traslladar les persones amb transport privat, realitzar la higiene personal o donar la medicació .
L'altre programa, Apadrinar un Avi, es va iniciar el tercer trimestre del curs escolar 2007-2008 amb sis voluntaris, i avui ja hi ha més de tres-cents activistes, que són alumnes dels instituts de Banyoles, Figueres , Girona, Lloret, la Bisbal, Olot o Salt, joves entusiastes que no s'estan de visitar els avis a les residències. Actualment n'hi ha acollides 29 al programa, per donar afecte, facilitar conversa o fer activitats de forma conjunta, ja sigui passejant, jugant a escacs, a cartes, al bingo o al dòmino. En resum, ajudar a recuperar la vida.
Curar les malalties derivades de la solitud
Esther CeldaL'Organització Mundial de la Salut va definir la Salut l'any 1946 com a “estat complet de benestar físic, mental i social, i no només l'absència d'infeccions o malalties”. Alguns ancians del nostre entorn pateixen malalties cròniques que els ocasionen dolor físic i dependència, d'altres estan afectats per diverses patologies que els alteren la memòria i els pensaments i d'altres són víctimes dels “virus” de la solitud, l'aïllament o la pobresa.
Els metges, infermeres, fisioterapeutes i d'altres professionals del món sanitari dedicats a l'atenció de la gent gran hem de ser bons tècnics, els millors si pot ser, però sense oblidar mai la mirada global cap als nostres pacients. Les nostres accions han d'impactar en totes les dimensions de la persona amb l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida.
Els programes Ser gran amb dignitat o Apadrinar un avi, de Càritas, mobilitzen persones de 15 a 90 anys i més, disposades a dedicar una part del seu temps a acompanyar altres persones, gent gran, en el seu dia a dia. Esdevenen medicines necessàries, analgèsics, antidepressius i sovint antiàcids, amb la funció de curar o pal·liar els símptomes de les malalties derivades de la solitud. Com a metge m'agradaria poder prescriure voluntaris en comprimits.