Un llibre reuneix 65 mapes del territori català impresos els segles XVII i XVIII

L'editorial Base acaba de publicar El Tresor cartogràfic de Catalunya, una obra de l'expert en cartografia catalana Jordi Estruga, que aplega 65 mapes del territori català impresos els segles XVII i XVIII. Es tracta d'una selecció de mapes antics que van ser elaborats per cartògrafs europeus, generalment per motius militars, i que ara s'han reproduït i reunit en aquesta edició especial. Cadascun dels mapes va acompanyat d'una ressenya i l'historial sobre la situació política del moment. S'hi poden trobar, entre altres, el primer mapa amb la descripció de les vegueries, un atles militar de butxaca o la divisió en corregiments de la Nova Planta.

Catalunya ha conservat una important representació cartogràfica, especialment a partir del segle XVII. Normalment aquestes cartes geogràfiques estan elaborades per cartògrafs europeus que varen rebre l'encàrrec d'elaborar mapes del Principat per motius militars. De fet, bona part dels encàrrecs venien de l'exèrcit francès.

Anteriorment, durant els segles XV i XVI, la cartografia del territori català sol trobar-se inclosa en mapes de tota la península Ibèrica. El 1482 apareix per primer cop el nom de Catalunya (Principato Catalonia) imprès en un mapa peninsular, en aquest cas obra de Francesco di Nicola Berlinguieri. A final del segle XVI hi ha les primeres notícies relatives a mapes singulars del territori català. Però no és fins el segle XVII que es troben les primeres cartes geogràfiques d'aquest territori.

El tresor cartogràfic de Catalunya reuneix 65 cartes geogràfiques, algunes de gran bellesa artística, reproduïdes a partir de mapes originals dels segles XVII i XVIII. Deu d'aquests mapes van ser estampats a Espanya (quatre a Catalunya) i els altres 55 a altres països d'Europa, però sobretot a Bèlgica, Holanda, França i Luxemburg. Destaca l'escola cartogràfica holandesa per la qualitat de les estampacions.

Segons l'historiador Jaume Sobrequés, director de la col·lecció Edicions Facsímils, es tracta d'un “dels grans projectes nacionals” que, en aquest cas, és d'iniciativa completament privada.

L'edició d'El tresor cartogràfic de Catalunya ha estat elaborada per Jordi Estruga, expert en cartografia catalana i president de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, que durant molts anys ha anat reunint una valuosa col·lecció privada de cartografia catalana. Cadascun dels mapes del llibre inclou una ressenya individual, va numerat cronològicament, amb títol, lloc de procedència, autoria, data d'estampació i mides, i inclou un petit historial sobre la situació política del moment, els motius que en van justificar la producció i els seus protagonistes.

El primer mapa estampat de Catalunya, el més antic dels conservats, es troba a la Biblioteca Nacional de França. Obra del gravador Ioannem Baptistam Vrients (1552-1612). El mapa va ser un encàrrec de la Diputació del General -actual Generalitat- per ser utilitzada com a mural.

Primer mapa de vegueries
Entre els 65 mapes inclosos en aquesta edició hi ha el primer mapa amb la descripció de les vegueries; un que descriu els camins de pas dels Pirineus, un mapa dedicat al rei de la Gran Bretanya, un altre dedicat a Lluís XIV, cartografia militar, un Atles militar de butxaca, una carta geogràfica centrada en el Rosselló i un mapa sobre els corregiments de la Nova Planta.

Precisament per la seva diversitat, Sobrequés creu que no destaca un exemplar per sobre d'alguns altres sinó que precisament la seva importància “rau en el conjunt”. “S'ha de tenir en compte que molts són exemplars únics que es conserven en llocs molt concrets”, ha afegit.