Un meteorit sacseja els Urals
La caiguda a Rússia d'un cos celeste causa un miler de ferits per talls de vidres trencats per l'ona expansiva
Els fragments del ‘bòlid de Txeliàbinsk' impacten a 30 km per segon
El cel va fer tremolar ahir els Urals. Prop de 1.200 persones –entre les quals hi ha més de 200 nens– van quedar ferides a la regió russa de Txeliàbinsk, al centre del país, quan un meteorit, desintegrat en petits fragments, va impactar contra el terra a 30 quilòmetres per segon, segons l'agència espacial russa Roscosmos.
La majoria de ferits es van fer talls amb els vidres de les finestres, que es van trencar com a conseqüència de l'onada expansiva. El nombre d'hospitalitzats oscil·lava entre les 34 i les 112 persones, segons les fonts, però n'hi havia almenys dues en estat greu.
Eren les nou i vint del matí (hora local) quan un conjunt de fragments van caure d'enlloc precedits d'un gran solc de fum en una àrea que va afectar també la fronterera república centreasiàtica del Kazakhstan. Els equips d'emergència treballaven contra rellotge per reparar les finestres dels prop de 3.000 edificis afectats, ateses les condicions de fred extrem en ple hivern als Urals. Les autoritats quantifiquen en 100.000 metres quadrats els vidres trencats.
“Quan han sonat les explosions eixordadores hem pensat que es tractava d'un terratrèmol. Els nens que patinaven en aquell moment sobre el gel han caigut a causa de l'onada expansiva”, explicava un veí de Txeliàbinsk.
“Ningú no ens havia advertit sobre aquest fenomen, jo pensava que era una explosió de gas i després, quan he sortit al carrer, he vist al cel un gran solc vermell”, relatava una farmacèutica de la localitat de Kopeisk.
Diversos enregistraments amb càmeres de seguretat o des de vehicles en marxa –habituals a Rússia per tenir proves en cas d'accident de trànsit– mostraven l'aparició sobtada d'un punt lluminós al cel que seguia una ràpida trajectòria descendent deixant un solc blanc al darrere i tot seguit una gran bola de foc que enlluernava.
Al·lucinació
“Tots els habitants de la ciutat han quedat encegats amb llums molt brillants”, explicava un professor de Txeliàbinsk. No era cap pel·lícula de Lars von Trier. “De sobte, tot es va tornar molt brillant, horriblement brillant, amb una llum inusual”, descrivia. La llum del bòlid de Txeliàbinsk, com ja l'anomenen, és descrita com un centenar de focus encesos. “M'alegro que no hagi estat una al·lucinació meva”, exclamava una resident a Ekaterinburg, a 200 km de Txeliàbinsk.
“Tenia la finestra oberta, potser per això no se m'ha trencat; davant de casa hi ha moltes finestres i portes de balcons esmicolades”, constata un altre testimoni. Sis hospitals han quedat danyats, així com una quinzena d'escoles i tres estacions de distribució de gas, fet que ha deixat 2.000 persones sense subministrament.
Segons experts en astronomia russos, el cos celeste pesava 50 tones i feia més d'un metre de diàmetre. Els fragments van afectar especialment una zona poblada a 80 quilòmetres de la ciutat de Satka, capital del districte amb el mateix nom.
Malgrat que el subministrament elèctric i d'aigua no van quedar afectats (a diferència de la xarxa de telefonia mòbil, que no funcionava), el desconcert era tal que molts ciutadans van començar a acumular menjar, per por que les autoritats impedissin sortir al carrer, i van comprar aigua oxigenada i benes per curar els talls. També es va registrar un augment en la venda de valerianes i altres tranquil·litzants.
Tot i que el ministre de Situacions d'Emergència, Vladímir Putxkov, va confirmar que no s'han detectat augments dels nivells de radiació i que cap central nuclear ha quedat afectada, el govern recomana no acostar-se als fragments de meteorit per precaució.
Buscadors de meteorit
El trossos celestes podrien arribar a assolir un elevat valor al mercat, fins a deu vegades el seu pes en or, en funció de si es tracta d'acondrita, d'origen planetari, segons experts espanyols. Els habitants de la zona passaran “de l'horror i les llàgrimes a l'alegria”, estimava l'investigador de l'Institut Geològic i Miner Rafael Lozano.
En tot cas, Dmitri Badiukov, científic de l'Acadèmia de Ciències russa, va descartar que caiguessin més meteorits a la zona: “No hi ha amenaça de repetició, els meteorits cauen de manera periòdica, però la repetició és pràcticament impossible”, va dir.
Entre les reaccions més estridents hi ha la del líder ultranacionalista Vladímir Jirinovski, que va negar les versions oficials i va atribuir el fenomen a un “assaig armamentista dels Estats Units”.
Culpa de John Kerry
“No ha caigut cap meteorit, això és un assaig de noves armes dels americans”, i, específicament, del recentment nomenat secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, va observar el polític, en contradicció amb la versió donada pel Ministeri de l'Interior, el de Situacions d'Emergència i l'agència espacial russa.
LES XIFRES
Cap relació amb l'asteroide 2012 DA14
Una coincidència celestial va fer que el meteorit de majors conseqüències dels últims temps caigués el mateix dia que va passar, a 27.860 quilòmetres de la Terra, l'asteroide 2012 DA14, l'objecte espacial més gran que s'ha acostat tant al planeta des que la NASA segueix el rastre d'aquest tipus de cossos a l'univers fa més de mig segle.
L'asteroide, de 45 metres i unes 130.000 tones, va creuar el cel nocturn de Sumatra a uns 28.100 quilòmetres per hora. “Si el meteorit hagués tingut alguna cosa a veure amb l'asteroide, hauria presentat una altra direcció de vol, hauria volat de sud a nord i no d'est a oest, com ha estat el cas”, va detallar l'enginyer d'instal·lacions de satèl·lits d'investigació de l'Agència Espacial Europea Rainer Krefken, que va afirmar que la possibilitat que el meteorit dels Urals pogués caure no es podia preveure amb la tècnica disponible en l'actualitat.
L'asteroide va ser detectat el febrer de l'any passat per astrònoms catalans a la Sagra (Mallorca). Els satèl·lits de comunicacions i els meteorològics orbiten habitualment a gairebé 36.000 quilòmetres, una distància superior a la que l'asteroide va passar de llarg.
Si el 2012 DA14 hagués tocat la Terra, s'hauria produït una explosió mil vegades superior en potència que la bomba atòmica d'Hiroshima. Sigui com sigui, aquest asteroide no tornarà a passar a prop de la Terra –i es calcula que encara més pròxim– fins l'any 2046.