Fortuny, el mite
El Museu de Reus repassarà la trajectòria artística de Marià Fortuny en una exposició “excepcional”, amb 45 obres originals
‘La vicaria' s'han convertit en veritables icones de la nostra cultura
Des de les obres més primerenques fins a l'última etapa pictòrica. Seran 45 obres, a través de les quals el Museu de Reus resseguirà la trajectòria artística de Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874). L'exposició, Fortuny, el mite, que s'inaugurarà el 26 d'abril i estarà oberta fins a mitjan setembre, serà l'activitat principal de tot el programa que commemorarà el 175è aniversari del naixement de l'artista.
La mostra, que el consistori reusenc qualifica d'“excepcional”, aplegarà fons pictòrics de les principals institucions del país i de col·leccions particulars. El Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu de Montserrat, la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi i l'Institut Municipal de Museus de Reus presentaran algunes de les peces més rellevants dels seus fons fortunians. Entre totes destaquen La vicaria, El col·leccionista d'estampes, Nen a Portici i Ferrador marroquí, considerades algunes de les obres mestres del pintor, dibuixant i gravador reusenc.
La mostra és una coproducció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (principal cedent de peces) i l'Ajuntament de Reus (a través de l'Institut Municipal de Museus). Els dos comissaris de la mostra són el cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, Francesc Quílez, i el professor d'història de l'art de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Àngel Carbonell.
Són 27 els quadres que procedeixen del MNAC, que deixaran provisionalment la seva residència, del Palau Nacional de Montjuïc, per poder ser contemplades a la ciutat de naixement del pintor. Les negociacions per portar a Reus el quadre La vicaria han estat llargues i intenses, però finalment el desig del consistori reusenc es podrà veure complert.
Triomf internacional
Pels organitzadors de la mostra, Marià Fortuny i Marsal “ha estat el paradigma del triomf artístic internacional”. La carrera fulgurant estroncada en el moment més creatiu i de més popularitat –va morir amb només 36 anys– va convertir la seva figura en un mite cultural que ha sobreviscut fins a l'actualitat. Fortuny va provocar el sorgiment d'un munt de seguidors que van voler imitar el seu estil. I, segons els comissaris, “el concepte pictòric desenvolupat els darrers anys de la seva trajectòria va ser una veritable lliçó per als creadors més joves i renovadors, que protagonitzarien la modernitat artística en les darreres dècades del segle XIX”.
De Marià Fortuny en destaca sobretot l'orientalisme. Va copsar en les seves obres tot allò que va veure i viure en els seus viatges. I ell va ser el principal responsable de l'expansió de l'orientalisme pictòric a Catalunya en la segona meitat del segle XIX: “Les seves composicions van tenir un gran
ascendent en la percepció del món islàmic de molts artistes coetanis, i van contribuir a la creació dels clixés i estereotips que es van repetir fins a la sacietat en la pintura d'aquest gènere”. Fortuny es va caracteritzar per una visió de la societat islàmica “sense tants apriorismes com els que manifestaven els artistes romàntics de les promocions anteriors”.
Va ser a partir del seu triomf a la sala Goupil de París, la primavera de 1870, quan l'artista va començar a desenvolupar un estil més personal i va evolucionar cap a una pintura molt més expressiva i formalment agosarada.