Turisme gurmet de tòpics

Paella o seques amb botifarra? Pernil de Jabugo o llonganissa de Vic? Sangria o cava? Si preguntéssim als turistes només baixar de l'aeroport del Prat, guanyaria, per majoria, la paella, el pernil i la sangria. Els turistes que arriben a Barcelona confonen encara avui, onze anys després dels Jocs Olímpics que van presentar la ciutat al món, els productes que podran comprar i degustar durant la seva estada. Moguts per uns quants tòpics, demanen tapes, paella, pernil, sangria i vi negre, però desconeixen les botifarres, els torrons i els carquinyolis, la ratafia, les mongetes, els rostits i els tortells.

«Els turistes vénen molt perduts i només coneixen la paella i la sangria, i com a vi esmenten el rioja i el xerès, però també saben valorar una bona garnatxa del Montsant», explica Francesc Muñoz, soci d'El Racó de la Bici, un servei de lloguer de bicicletes i consignes al cor del barri Gòtic. «Sempre demanen per tastar les tapes, però nosaltres els fem només tapes fredes, pa amb tomàquet amb llonganissa de Vic o sobrassada de Mallorca, i quan tasten el que és bo, saben apreciar-ho», explica. Tant és la nacionalitat, però els russos, diu Muñoz, són potser els que van més peixos en gastronomia catalana, encara que, assegura: «Tots en general desconeixen el que es fa aquí, i no m'estranya, perquè als restaurants només trobes paelles, tapes i sangries en els menús...»

Teresa Llordés, que és responsable de botigues de Torrons Vicens, reconeix que els estrangers desconeixen què és el torró. «Potser coneixen el massapà i els nougats, però el torró, en general, es desconeix. Els francesos, italians i japonesos potser sí que saben a què vénen quan entren a la botiga, perquè gairebé no els has d'assessorar, i en compren també com a souvenir», diu.

En canvi, se sorprenen de tastar la senzillesa dels xurros o la dolçor de les lioneses. En Xavier Marco, de la pastisseria Escribà, reconeix: «No hi ha gaire coneixement de les postres que es fan a Catalunya. Els turistes europeus estan més familiaritzats amb els pastissos del tipus Sacher o massini, però molts els desconeixen. Els sorprèn, sobretot, el braç de gitano, pel seu nom.» Marco, com la resta de fonts consultades, reconeix, però, que el visitant sap valorar el producte local de qualitat quan el tasta. Què falla, doncs? La promoció? La publicitat? O l'aposta decidida dels establiments de la ciutat pel producte propi?

De moment, iniciatives com les d'Escribà mateix ajuden a fer pedagogia. Des de fa un any organitza visites guiades a la botiga i l'obrador de la Gran Via, on ofereixen als turistes una copa de cava, tastos de bombons i degustacions de postres fetes a casa. «Normalment els turistes tenen molta pressa, sobretot els de creuers. A la pastisseria de la Rambla, el 70% dels clients són turistes. També és cert que es fan moltes fotos i pocs entren, però hi ha molta rotació durant el dia», diu.

El de les fotografies és un tema polèmic al mercat de la Boqueria. La mestressa d'una polleria que prefereix no dir-me el nom està amoïnada per la quantitat de turistes que s'acosten a la parada per fer fotografies de les crestes de galls i les potes de gallina o les safates de pedrers. «Molesten els nostres clients i, a més, no ens compren res, així que no volem convertir-nos en animals de fira», rondina. També les parades de fruites i verdures són les que més atreuen els visitants, que s'hi deleixen per les macedònies «mediterrànies i tropicals», segons els rètols de reclam, i pels sucs de tots els gustos i colors.

«Estic realment gelosa de la quantitat de fruita i verdura que teniu en aquest país», reconeix Deirdre, jove irlandesa de 37 anys que carrega una bossa amb mitja dotzena d'alvocats per portar a casa que ha comprat al mercat de Sant Josep. «A casa no en trobem amb facilitat, i aquests tenen un aspecte i una grandària magnífics», explica satisfeta.

Marc Martínez, torrador de fruita seca i encarregat de Casa Gispert, explica que «hi ha estrangers que saben de gastronomia catalana i d'altres que no. No depèn tant de la nacionalitat, sinó dels gustos i les inquietuds dels mateixos turistes. Alguns vénen específicament a comprar oli d'oliva, perquè saben que a la zona mediterrània se'n fa de bo». És cert, diu, que «potser els turistes no tenien pensat comprar fruita seca, però quan veuen com la torrem, la tasten, els agrada i decideixen comprar-ne. Els agrada molt el producte. Sobretot als americans els agrada l'ametlla llargueta i, sí, també aprofiten per comprar productes com ara safrà o pebre vermell espanyol, però és normal». Martínez ha après una mica de japonès per poder atendre els turistes d'aquest país, i Marco, de la pastisseria Escribà, reconeix que els asiàtics són potser «els turistes més sensibles, curosos i interessats» en la gastronomia del país.

Amb tot, més que no pas la nacionalitat, que també influeix, condiciona especialment l'edat i el perfil del turista i el seu nivell adquisitiu. En les enquestes sobre perfil dels turistes que visiten Barcelona i s'allotgen en hotels de la ciutat, la segona activitat preferida és sortir a sopar (61,3%), darrere només de la primera, que és passejar (68,6%). A més, a la pregunta d'on menja el turista, les enquestes responen que, en primer lloc, a restaurants tradicionals (82,5% segons l'enquesta realitzada l'any 2011). Turisme de Barcelona fa anys que va ser conscient de l'atractiu gastronòmic de la ciutat i hi organitza, diversos cops a la setmana, visites guiades a peu per promoure la cultura gastronòmica i els seus principals establiments. La Sandra, una de les guies, reconeix que els turistes que s'apunten a aquestes sortides estan interessats en menor o major mesura en la matèria, però que és també llavors quan prenen consciència del producte local.

«Ja coneixia el pernil ibèric i els xurros, però no tots els detalls de la gastronomia d'aquest país», explica Deidre, irlandesa, durant una d'aquestes rutes guiades. «No m'havia adonat de la importància que tenen les espècies a la cuina, i ara veig que són cabdals», diu. La Deidre va viure una temporada entre Marbella i Madrid i assumeix que les diferències amb Barcelona són majors del que es pensava. Els turistes, durant el seu recorregut, fotografien a tort i a dret pernils, manats de farigola i romaní, escamarlans sobre llits de gel, i repeteixen amb ànsia quan la guia els convida a tastar xurros acabats de fer.

La Vicky Christodoulou, que té 41 anys i ve de Xipre amb el seu marit, el Linos Voskarides, assumeix que no coneixia res de la cuina catalana abans de viatjar. «Vosaltres me l'heu ensenyat», diu, i troba que el més exòtic de tot és, sens dubte, «la paella». La parella, que es deleix per un peix i un marisc que «aquí és excel·lent», té pensat degustar les tapes del Tickets, el restaurant de l'Albert Adrià. Sens dubte, són turistes amb uns nivells cultural i adquisitiu alts i inquietud per conèixer una ciutat que els és desconeguda. «Aquella bandera és la de Catalunya o la de Barcelona?», em pregunta en Linos en veure les estelades que pengen dels balcons. Una resposta que no trobarà a cap guia...

També la Suvipa i en Marcus Pinkls, alemanys de 56 i 52 anys que s'han apuntat a la ruta, demostren interès. Durant la seva visita guiada han comprat xocolata, xili, mandarines, cotnes de porc, torró i oli d'oliva, i l'habitació de l'hotel on s'hostatgen sembla una petita botiga de queviures: hi tenen safrà, espècies, preparat per a paella, verdures... I, per descomptat, pernil ibèric. «He tingut durant 30 anys un restaurant de cuina tailandesa a Munic, però ara ja estic jubilada», explica la Suvipa, «així que m'apassiona la cuina, i els vostres productes són excel·lents». Amb tot, no sap diferenciar gaire entre el producte autòcton i el que no ho és, i també espera que sigui la mateixa ciutat la que li ensenyi una cuina que, desgraciadament, està massa confosa.

A més, les previsions turístiques d'aquesta Setmana Santa a Barcelona, a l'edició en paper de la revista Presència.