Tota la informació sobre 840 edificis del nucli històric, al web municipal
L'Ajuntament informarà al juliol sobre els detalls del pla del Barri Vell, del 1983
La UdG revisa les fitxes de les finques del nucli antic per al govern
La instal·lació de dos ascensors és una de les iniciatives que formen part de la revisió del pla especial del Barri Vell, que data del 23 de juliol del 1983. L'arquitecta del Barri Vell de Girona, Rosa Maria Cànovas, explica que al juliol inclouran al web municipal les dades dels 840 edificis del nucli històric de la ciutat. “Volem fer també sessions informatives per explicar la metodologia de la revisió del pla especial, amb taules de gent i d'entitats que hi puguin col·laborar. I volem explicar tot aquest treball per commemorar els 30 anys del pla del Barri Vell. No hi haurà tota la feina feta, però sí bona part”, detalla l'arquitecta i cap de Patrimoni de l'Ajuntament de Girona.
Per revisar el pla especial del 1983, l'Ajuntament i la Universitat de Girona (UdG) han signat un conveni que permet modernitzar les fitxes que es van fer fa 30 anys sobre els 640 edificis del riu Onyar en amunt (en direcció a la muralla medieval) i els més de dos-cents que hi ha al sector del Mercadal.
Saber el que hi ha
El Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG, que forma part de l'Institut de Recerca Històrica, treballa en les fitxes. “Polim les fitxes que ja té l'Ajuntament i aconsellem què convindria fer a les finques catalogades. Posem al dia les fitxes com a eina de gestió per a l'Ajuntament. S'ha de renovar i tenir més elements en cas que un privat demani un permís per a una obra. Cal que sàpiga què hi ha en cada edifici”, explica Josep Maria Nolla, doctor en història i membre del Laboratori d'Arqueologia i Història de la UdG.
Nolla, Jordi Sagrera i Lluís Palahí treballen en la confecció de les fitxes amb tècnics de l'Ajuntament. “Hi ha de tot, al Barri Vell. Hi ha pisos construïts sobre edificis antics, vells palaus, compartimentats i retocats. Sabem que, per exemple, hi va haver un molí en una finca.” Els arqueòlegs fan propostes a l'Ajuntament quan s'ha de retocar, per exemple, la xarxa de clavegueram d'una plaça. “S'ha de tenir en compte el patrimoni. Tots els carrers tenen una protecció”, explica Nolla.
El pla especial del 1983 va ser “una de les grans fites” del primer mandat de Joaquim Nadal com a alcalde de Girona, diu Nolla. “Va ser el punt de partida del canvi enorme que ha experimentat la ciutat”, hi afegeix l'arqueòleg. Rosa Maria Cànovas, per la seva banda, recorda que va ajudar a capgirar una zona molt deteriorada i que encara s'hi pot actuar més. “El Barri Vell, però, no ens l'hem pas acabat. No ens podem permetre que la gent que hi ha vingut a viure en marxi”, assenyala l'arquitecta del Barri Vell.
LA FRASE
LA DATA
Sagrera: “No hi ha edificis purs al Barri Vell”
El conveni entre l'Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona hauria de permetre que abans del juliol els tècnics de la UdG tinguessin enllestida l'actualització, com a mínim, de les finques de Sant Pere de Galligants, els burgs de Sant Fèlix i Sant Martí i l'eixample de l'Areny, al marge dret de l'Onyar, amb carrers com ara la rambla de la Llibertat o el carrer Albereda. Per a més endavant, es deixaria el sector del Mercadal.
L'arqueòleg Jordi Sagrera forma part del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG que actualitza les fitxes dels edificis. “No hi ha edificis purs. No hi ha un edifici, per exemple, del segle XIV. No n'hi ha cap. Ni la catedral, que és un poti-poti de diferents èpoques. Hi ha, per exemple, una estructura i una porta dovellada del segle XIV, amb una finestra conopial del segle XV, o un pati interior que es va renovar al XVIII. I després al XIX hi van fer una façana i ho van remolinar tot. Per tant, catalogar un edifici en categories estrictes és impossible. La ciutat és viva i la gent l'ha anat modificant.”
