Sara, Sarita, Saritíssima

Antonia va prometre a la seva mare, un dels puntals de la seva vida, que fer-se artista no implicaria que mai fos ni una puta ni una borratxa. “I ho vaig complir, tots els diners que he fet me'ls he guanyat treballant”, diria molts anys després, el 2000, en presentar les memòries d'una trajectòria viscuda amb un altre nom, el de Sara (com es deia la seva besàvia) o Sarita, com li van posar a Hollywood “perquè Sara sonava a esclava negra i Sarah, massa jueu”.

D'aquella època d'esplendor física es nodreix la seva biografia amorosa més destacada: la bella celtibèrica, a qui feien fer d'índia a la pantalla, es va casar amb Anthony Mann (de qui va patir un avortament) i va col·leccionar anècdotes i afers amb noms com Hemingway, l'home que li va encendre el seu primer cigar una nit dels anys cinquanta a l'Havana. Se'n van anar al llit un cop perquè “hi havia atracció i l'admirava”.

A Marlon Brando li va fregir uns ous que van ser el precedent de la paella que Ana Obregón va cuinar a Spielberg, i amb James Dean compartia rialles mentre ell rodava Gigante i ella, Serenade. Va anar d'un pèl que no l'acompanyés en el cotxe en què es va estavellar: “No hi vaig anar perquè em van cridar per rodar una escena.” Tenien 25 anys, però a Antonia l'envoltaven mascles més grans. Miguel Mihura va ser el primer home de la seva vida, quan ella tenia 17 anys i ell, 43; a Mèxic, León Felipe, amb 64 anys, va ser el seu amor platònic, mai no hi va haver res més. I Gary Cooper, el seu partenaire a Veracruz? Ell tenia 48 anys; Sara, 23. “Hauria pogut fer-hi l'amor, però no vaig voler”, diu. No suportava que fos delator dels seus companys davant McCarthy.

Perquè Sara, una noia ignorant nascuda en la pobresa de l'Espanya profunda i anomenada pel règim “la rojita”, sempre es va considerar socialista, fins a finals de segle, en què assegurava que els polítics l'havien decebut.

La cupletista va viure intenses històries d'amor, però mai amb dones (“he nascut molt mariquita”, deia). Tampoc mai es va sentir propietat de ningú. “Vaig ser feliç en els meus set anys amb Tony, en els vint-i-set amb Pepe Tous, però els quatre anys que vaig passar amb Severo Ochoa van ser suficients per convertir-lo en l'home de la meva vida”, va dir l'any 2000, i va causar una commoció tal que el marmessor del premi Nobel (ja difunt) va respondre immediatament.

Sara no va acceptar mai participar en pel·lícules de l'era del destape. Quan es va fer gran, es va reinventar al teatre amb espectacles musicals que la reivindicaven com a mite. Ja era Saritíssima, una estrella habitual de les revistes del cor que arribaria a muntar un circ de la seva relació i boda secreta amb un espavilat fan cubà, Tony Hernández. Amb el seu cigar, flors al cabell, ungles de tigressa i coloristes túniques, la veurem cantar amb Alaska o fins i tot a l'MTV. Era una diva gai. “Sóc una dona normal; bé, normal, no”, deia mentre continuava vivint amb intensitat: amb amants intermitents com Giancarlo Viola o episodis tristos com una presumpta estafa del seu administrador el 2010.

Els seus dos fills (Thais i Zeus, adoptats amb Tous) no faltaven en la seva última foto, presa el mes passat en una festa entre amics al seu bigarrat àtic madrileny pel seu 85 aniversari. Bé, 85 o els que siguin, perquè els homes d'aquesta edat recorden haver vist els seus films quan encara eren nens.