Manel trepitja fort
L'examen era d'una exigència superior. Malgrat que ja és un grup amb un recorregut i un estol de seguidors acreditats, ahir Manel s'enfrontava a tot un Primavera Sound. Un festival amb un públic, la meitat del qual, forà, al qual es pressuposa un cert paladar i actitud musical. Per tant, el repte escènic era agosarat amb la pirueta afegida de defensar, per primer cop davant un gran auditori, el seu nou projecte, Atletes, baixin de l'escenari.
Manel, però, camina amb pas ferm. Amb un contingent de seguidors a davant més aviat modest –les cues de l'entrada i Tame Impala eren durs competidors– van arrencar amb Vés bruixot!, una de les peces més oníriques del seu últim treball. Un disc més directe, visceral, desproveït d'ampul·lositat i que va ser la base del seu directe. De les tretze peces que van interpretar, deu eren noves. Tota una actitud declarativa que indica que, pel quartet, qualsevol temps present sempre serà millor. Un detall, si es vol anecdòtic, però molt il·lustratiu: l'ukelele, símbol dels inicis de la formació, no va aparèixer en cap moment. Les guitarres elèctriques li han agafat el relleu.
Els hits, però, pesen molt, i clàssics com ara Boomerang, Al mar i Benvolgut –acomiadada amb crits independentistes– són els que van despertar una resposta més entusiasta d'un públic que, anar fent, va anar omplint la plaça central del Fòrum. Tot i la seva tendresa, però, el nou treball de Manel ja comença a modelar futurs himnes potencials. Teresa Rampell, el seu primer single i el tema amb què van tancar, és l'exemple més nítid. No pas l'únic. Imagina't un nen, amb Roger Padilla a la veu, va sonar deliciosa, mentre que Mort d'un heroi romàntic –crua en la lletra i en el colpejar de la guitarra– ja s'intueix com un clàssic en perspectiva.
Després d'una hora justa de concert, i sense bisos, el quartet va dir adéu i fins una altra. Coses dels festivals. Es van quedar en cartera Ai Dolors, Fes-me petons –una llàstima– i Banda de rock. Ja hi haurà temps. Tenen tota una gira per davant. Créixer. Evolucionar. Madurar. Manel se'ns han fet grans.
Més catalans en territori Primavera
Manel no va ser ahir l'únic grup català que va desfilar pel Primavera Sound. Ni de bon tros. Amb l'honor d'obrir tot el reguitzell d'actuacions al Fòrum, els vilanovins La Brigada van defensar les cançons del seu últim treball, Incerta glòria, davant d'un públic reduït, però atent. L'Hereu Escampa, duo de Manlleu, de guitarra i bateria i prou, hi va deixar la gola poc després en una escassa mitja hora que va saber aprofitar fins a l'últim sospir. Són un grup de soterrani humit i ple de suor, però en l'aire lliure dels grans festivals s'hi mouen, també, com un peix a l'aigua. Fred i Son, a la mateixa hora, es desplaçaven, guitarra a les espatlles, cap a l'escenari Vice, on quasi dues hores després se'ls havia programat en una hora francament fumuda: la de Manel i, també, Tame Impala. Després del discjòquei barceloní, de gran èxit internacional, John Talabot –previst, ahir, passades les quatre de la matinada–, avui serà el torn de The Free Fall Band –que, ahir, admetien a aquest diari un nerviosisme exacerbat– i, dissabte, d'Antònia Font i Hidrogenesse, entre d'altres bandes. Des dels temps en què, al Primavera Sound, no hem d'oblidar-ho, hi actuava Lluís Llach, la presència catalana del festival no ocupava franges horàries tan distingides.