Un mag dels efectes

El de Rob Powers és un d'aquests noms que no diu res a la immensa majoria d'aficionats al cinema, però que forma part de la legió de professionals que està conformant l'imaginari de Hollywood que ens està arribant. Artista digital i supervisor d'efectes especials, Powers ha estat responsable en efectes visuals en animació 3D de, ni més ni menys, Avatar (2009), de James Cameron, i Les aventures de Tintín (2011), de Steven Spielberg.

Aquests dies, Powers ha estat a Barcelona per impartir una classe magistral a FX Animation, una escola d'animació en 3D amb més de cinc anys de funcionament i que ha format més de 1.500 alumnes que volen treballar en la indústria audiovisual, en la del videojoc i també en sectors més tècnics com l'arquitectura, l'interiorisme i el disseny industrial.

Rob Powers es posa a si mateix com a “exemple d'on pot arribar un estudiant d'animació en 3D”. Llicenciat el 1993 i amb més de quinze anys d'experiència al món audiovisual, Powers ha treballat en cinema, publicitat i televisió, i la seva gran oportunitat li va arribar de la mà de James Cameron: “El 2003, vaig ser una de les 300 persones que es van entrevistar amb ell. Em va mostrar una idea que tenia per al seu documental Aliens of the deep, i en 24 hores li vaig desenvolupar un alien amb el software que he estat fent servint sempre, Lightwave 3D. El meu estil li va agradar i em va convidar a participar en el projecte del que es convertiria en Avatar.”

Rob Powers, que es considera “50 % artista i 50% tècnic”, nega la hipòtesi que la feina d'artistes com ell estigui substituint la dels directors al Hollywood contemporani: “És just al contrari, donem als directors més possibilitats de desenvolupar la seva creativitat. No estem substituint ni els directors, ni els dissenyadors, ni els directors de fotografia, ni tampoc els actors. Vaig veure la interpretació de Zoe Saldana a Avatar amb efectes i sense ells, i és exactament la mateixa.”

A més d'en pel·lícules com Avatar i Les aventures de Tintín, el programari Lightwave 3D que desenvolupa Powers s'ha fet servir també en sèries de televisió –un terreny que requereix un ràpid ritme de producció–, com les últimes entregues de Star Trek, Babylon 5 o The walking dead. Powers ressalta el fet que es tracta d'un programari econòmic, i desmenteix la idea que l'espectacularitat visual hagi d'anar necessàriament lligada a elevats pressupostos. Per a ell, “la nova economia no permet esperar a tenir molts diners, els projectes cars triguen molt a tirar endavant, i els directors han d'utilitzar els recursos que tenen al seu abast quan poden”. Segons Powers, un exemple dels resultats que es poden aconseguir amb mitjans modestos és la pel·lícula finesa Iron Sky (2012) –vista al Festival de Sitges–, que aconsegueix resultats espectaculars amb un equip tècnic molt reduït.