arqueologia
El Museu d'Arqueologia aprofundeix en l'univers mèdic des antics romans
L'exposició ‘La medicina en l'època romana' presenta una trentena de peces originals procedents d'Empúries
Es pot visitar fins al 8 de setembre
L'evolució de la medicina és constant i imparable. Però per arribar aquí són moltes les grans civilitzacions que han estat fonamentals en la seva evolució. Els egipcis, per exemple, van aportar el seu coneixement del cos i molts avenços en el camp de la cirurgia. Els etruscs es van especialitzar en odontologia i els grecs, en l'anatomia del cos. Per aprofundir com entenien la medicina en època romana, quines eren les malalties més comunes i com les tractaven, la seu del Museu d'Arqueologia de Girona (situada al monestir de Sant Pere de Galligants) acull una exposició que es pot visitar al llarg de l'estiu i fins al 8 de setembre.
La medicina en època romana explica, a través de vuit àmbits, aspectes interessants que van des de quins eren els déus romans de la salut a com exercien la professió els metges i quines eren les especialitats mèdiques i de quin instrumental es disposava. Aquí, per exemple, la mostra exposa una selecció de rèpliques i una trentena de peces originals del fons del MAC Girona, procedents la majoria d'Empúries i exposades per primera vegada al públic.
Entre aquest material arqueològic es troben instruments quirúrgics –com ara les spathomele, amb espàtula, i l'auriscalpium per a les orelles–, sondes que servien per aplicar els remeis sobre les ferides, instrumental per preparar remeis i una col·lecció d'exvots, tres dels quals provenen de Calpi (Itàlia), que representen aquelles parts del cos que els antics romans van oferir a alguna divinitat demanant la seva cura o simplement agraint-la.
Entre altres aspectes, la mostra descobreix que els metges eren aristòcrates i que en algunes ciutats petites hi havia metges públics.
LA DATA
Quatre déus vetllaven per a la salut romana
Quatre van ser les divinitats a què els romans s'encomanaven en la malaltia: Hígia, filla d'Asclepi, a qui ajuda en la curació de les malalties i l'higiene; Meditrina, personificació de la guarició; Apol·lo, inventor de l'art sanitari, i, finalment, el gran déu de la medicina, Esculapi, que va ser deixeble del centaure Quió, que li va ensenyar l'art de la medicina.