Autodeterminació i estat de dret
Les Nacions Unides sempre han sigut indiferents a la forma de govern dels estats membres i han respectat la sobirania i la no-ingerència en qüestions internes, com fa la Unió Europea. Però la protecció internacional dels drets humans, en especial el dret a unes eleccions lliures i a la democràcia entesa com un sistema participatiu i plural, a més de representatiu, és avui l'element necessari per instaurar un estat de dret.
No s'entén, en dret internacional modern postcolonial, com a estat de dret aquell que no respecta els drets humans. Un estat democràtic ha de respectar també la diversitat cultural seguint la declaració de la Unesco del 2001, i el dret al reconeixement de les minories. La diversitat és avui considerada intrínsecament beneficiosa.
La noció de democràcia veritable enunciada pel Consell d'Europa per consolidar la pau ha sigut introduïda en el dret internacional i sembla que ja és possible aclarir si les minories nacionals internes poden invocar, amb el dret a la identitat i a la seva existència, el dret a la seva autonomia i a l'autodeterminació, amb independència de les lleis de l'estat en qüestió.
Tot i que la paraula democràcia no apareix de manera expressa en la carta fundacional de les Nacions Unides i que tampoc s'exigeix als estats membres un determinat model polític, la nova política de la institució ha basat la democràcia participativa i pluralista en la democratització dels estats com a garant de la pau. Aquest nou enfocament permet revalorar els drets polítics i plantejar que les democràcies han d'evolucionar d'acord amb la declaració de la conferència de Viena del 25 de juny del 1993.
Les Nacions Unides s'han fonamentat en la defensa del pacifisme i els drets humans. Però de la seva acció es desprèn que el desenvolupament del respecte als drets humans i les llibertats fonamentals exigeix una democràcia basada en la voluntat del poble lliurement expressada, determinant el sistema econòmic, social i cultural que serà el seu i amb la seva plena participació col·lectiva. Definitivament, sense llibertat no hi ha dignitat individual ni col·lectiva. Les constitucions que violenten o impedeixen l'exercici dels drets i les llibertats poden arribar a ser considerades il·legítimes en el nou ordre internacional.
La cultura de la democràcia integrada en el nou dret internacional ens descobreix que el dret dels pobles autòctons a decidir lliurement com a principi de legitimitat democràtica, permet el reconeixement a Europa del dret d'autodeterminació de les minories nacionals sense estat i sense dominació colonial perfectament definides històricament, com Catalunya, amb dret propi, llengua i cultura que formen part contra la seva voluntat d'un estat hereu d'una assimilació violenta. Els tractats de Viena sobre la successió d'estats del 1978 i el 1983 refereixen les hipòtesis de la separació d'una part del territori d'un estat i la creació d'un nou estat. A més el dret internacional no fonamenta cap prohibició a les declaracions unilaterals d'independència sense violència. Ningú pot negar que tot poble té un dret inalienable a la seva lliure existència i a l'autodeterminació. La resolució 47/135 de Nacions Unides del 3 de febrer del 1993 proclama el dret de protecció de l'existència i la identitat de les minories nacionals al seu propi territori, amb la qual cosa els estats queden obligats a adoptar les mesures legislatives necessàries.