Més voluntaris a les ADF però recursos insuficients

L'Associació d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de l'Alt Empordà es mostra molt satisfeta que “l'efecte crida” de l'incendi els hagi fet gairebé duplicar aquest any el nombre de voluntaris, però lamenta la tardança en el cobrament de les subvencions de la Generalitat perquè els està dificultant la tasca. I sobretot que no hi hagi des de l'administració catalana prou implicació en la gestió del territori perquè es donin mecanismes per ajudar a la prevenció d'incendis.

El president de l'Associació d'ADF de l'Alt Empordà, Josep Maria Cervera, explica que gairebé s'ha doblat el nombre de voluntaris: d'uns 80 l'any passat a uns 140 aquest, gràcies tant al creixement de les ADF ja existents a la comarca com a la creació de dues de noves: les de Llançà i Sant Llorenç de la Muga. Té clar, però, que aquesta xifra s'estabilitzarà un cop es completi tot el cicle anual, ja que la majoria d'incorporacions han estat després d'un curs de formació a la primavera i la gran tasca de les ADF es fa els caps de setmana d'octubre a maig mantenint camins, desbrossant zones, fent aclarides... A l'estiu la feina que tenen és molt més limitada: vigilància i col·laboració quan hi ha algun conat o foc.

Tot i que Cervera remarca que el seu principal recurs són els voluntaris, explica que el retard en el pagament de les subvencions de la Generalitat els causa problemes: “Sempre són recursos finalistes que abans que t'arribin te'ls has d'haver gastat. Abans tenies un marge de temps molt petit entre la feina i el cobrament, ara hi ha subvencions que es cobren a divuit mesos”, explica el responsable de les ADF de l'Alt Empordà. Això els impedeix acudir a una nova convocatòria si encara no han cobrat l'anterior perquè no tenen capacitat d'endeutament.

Entre els aspectes positius, aquest hivern han pogut fer molta feina gràcies a la campanya de solidaritat generada per l'incendi. Sobretot destaca que els ha permès fer, per primer cop, un curs específic de prevenció d'incendis, a més de xerrades d'autoprotecció per la comarca. En aquest sentit, remarca el missatge que transmeten: “Amb els incendis no hi acabarem mai perquè són una cosa intrínseca del bosc mediterrani, l'única cosa que podem fer és fer gestió prèvia perquè sigui més fàcil d'apagar i controlar.” I opina que les autoritats haurien de començar a “anar desviant molts cops recursos de l'extinció a la prevenció i a la gestió preincendi”.

Cervera explica que la major part de bosc a Catalunya no està gestionat perquè no és rendible per a la propietat i perquè són moltes hectàrees, i que el ritme de les actuacions que es van fent és lent. Així, a l'Alt Empordà destaca que els bombers han fet una “feina important” a localitzar “zones estratègiques”, a les quals no es destinen “tants recursos com seria desitjable”.

Té clar que és un problema que s'ha d'abordar transversalment: “No podem parlar només de gestió forestal, ja que ara el bosc arriba a zones urbanes, hi ha infraestructures que travessen el bosc.” Per això, considera que l'administració catalana hauria de fer un gran esforç en la gestió del territori i donar més importància als incendis. “És sorprenent que en el pla director de l'Alt Empordà o de la demarcació dediquin només un full als incendis forestals”, exemplifica. I reclama eines que facilitin la gestió prèvia: “Ara molts cops no fem les actuacions als llocs on més caldria, sinó on és més fàcil obtenir les autoritzacions.”