ciència
El peu humà manté flexibilitat de mico
Un estudi britànic constata molts trets comuns entre els mecanismes del peu de l'Homo sapiens i els de grans simis
Els mecanismes del peu humà són fruit de l'adaptació que va suposar el pas de la vida als arbres cap a la terra ferma i han estat considerats únics i excepcionals durant anys. Segons investigacions que daten dels anys trenta, el desenvolupament dels arcs a la zona intermèdia del peu i la (suposada) rigidesa de la part lateral externa, que es recolza en els ossos, serien trets específics de l'ésser humà que el diferenciarien notablement d'altres grans micos, amb molta més flexibilitat a la part central del peu. Vuitanta anys més tard, un altre estudi capgira aquesta idea en constatar que el peu humà conserva bona part de la flexibilitat dels nostres avantpassats.
Investigadors de la Universitat de Liverpool (Regne Unit) han estudiat més de 25.000 passes fetes sobre una cinta sensible a la pressió i han observat que, tot i haver abandonat la vida als arbres fa molt de temps, el peu humà conserva molta més flexibilitat del que es pensava fins ara i que, per tant, continua sent força similar al de grans simis, com ara ximpanzés i orangutans.
Segons el doctor Karl Bates, els nostres avantpassats tenien una primera flexibilitat als peus quan eren bàsicament arborícoles, però més endavant van desenvolupar noves característiques que els van permetre fer moviments ràpids a terra. En el cas dels humans, la hipòtesi és que haurien conservat la flexibilitat per poder fer front a les diferències entre terrenys durs i suaus.