El 7 de novembre passat, va fer 50 anys de la mort de Joaquim Folch i Torres, l'home a qui devem no solament el salvament de les pintures romàniques sinó també de gran part del nostre patrimoni artístic, preservat a Olot i a París durant la guerra. Ara que es parla d'estructures d'estat, la seva visió dels museus va ser la de construir una veritable estructura d'estat (el MNAC, el Museu de la Música, el Cau Ferrat...).

És cert que aquesta tardor s'han organitzat un conjunt d'actes commemoratius, però penso –sense treure mèrits a Espriu i a Martí i Pol– que els periodistes i els mitjans de comunicació de Catalunya tenen un deute amb aquest home que va ser suspès de tots els seus càrrecs en temps de Primo de Rivera i de Franco i que, encara avui, és tant injustament oblidat.