Quim de Ciurana és aspirant a succeir Anna Maria Geli i alhora un maratonià (que corre maratons). Des del 2008, n'ha fet vuit, l'última de les quals, la més popular del món, la de Nova York. Havia jugat a futbol a la seva escola, els Maristes de Girona, i al Cornellà del Terri (segona regional). Més recentment, ha jugat a bàsquet amb un grup de veterans de Santa Eugènia i és un atleta de debò. Entrenar-se per córrer 42 quilòmetres i 195 metres l'inspira. “Els grans articles, els grans projectes..., els he pensat corrent, com ara presentar-me a aquestes eleccions”, explica.

El catedràtic en enginyeria industrial de la UdG se sol entrenar tres o quatre cops a la setmana. Fa uns seixanta quilòmetres setmanals d'entrenament. I córrer (i entrenar-se) l'ajuda a alliberar la ment. “Quan ets a la feina o a casa no tens temps, però quan ets allà [corrent] només tens el camí al davant. Has de passar per un lloc o per un altre. I és quan la ment es pot alliberar i pensant aquestes coses.” Fa nou dies, a Nova York, De Ciurana va completar la prova amb el seu amic Jordi Amiel; va fer un temps de 3 hores, 48 minuts i 31 segons.

El repte de córrer maratons va començar sis anys enrere, quan De Ciurana i els seus amics es van proposar fer-ne una de grossa quan arribessin als 40 anys. Van decidir que el seu somni seria acabar corrent al Central Park de Nova York després d'una cursa de més de quaranta quilòmetres. Abans, calia entrenar-se i fer-ne d'altres. De Ciurana i algun dels seus amics han corregut la marató de Barcelona, la de Roma, la de Frankfurt i la d'Estocolm, entre d'altres.

I ara què? De Ciurana explica que fa les coses de manera apassionada i que el món és “un món de reptes”. Amb Amiel ja parlen d'altres fites: completar les cinc grans maratons dels Estats Units (Chicago, Boston, Nova York, Londres i Berlín) o aquelles que es fan en ciutats que han estat seu dels Jocs, com ara Barcelona, Roma o Estocolm. “De reptes, encara n'hi ha”, diu l'aspirant a rector.

El catedràtic d'enginyeria es considera “una persona inquieta”. Li agrada bellugar-se i ha fet excursionisme, esquí i natació. “Quan estic cinc minuts sense fer res a casa, ja em poso a ordenar l'armari o a tallar la gespa.” A més, De Ciurana, de 44 anys, es considera altruista. Recorda que un cop va alertar del robatori d'una bossa de mà i va perseguir el lladre fins que va tornar el que no era seu. Des del 1993 està vinculat a la UdG, on també treballa la seva dona. Els seus tres fills –l'Elna, l'Aleix i l'Inca– fan esport i no es perd els seus partits. Li demanen què és un vicerector i quina feina fa el rector.