SEGURETAT
Una granada de la Guerra Civil, en un terrat d'Olot
La bomba de mà, que conservava l'espoleta de seguretat, la van trobar uns paletes i estava amagada a la paret del terrat d'una casa del barri vell que està en obres
L'edifici està deshabitat
Els paletes que estan treballant en la rehabilitació d'una casa del barri vell d'Olot han trobat una granada de mà amagada en un mur del terrat de l'edifici. Pel model i el seu estat de conservació, inicialment l'artefacte s'atribueix a la Guerra Civil del 1936 al 1939.
Dimarts el responsable de l'empresa constructora (l'olotina Obres i Reformes Àngel SL) va avisar la Policia Municipal. Seguidament, la policia local es va posar en contacte amb els artificiers dels Mossos d'Esquadra i al cap d'unes quantes hores va arribar, procedent de Girona, un equip dels Tedax. Els artificiers van recollir la bomba de mà després d'acordonar la zona per motius de seguretat. Els Tedax se la van endur a Girona, on previsiblement la detonaran de manera controlada els pròxims dies.
Sense precedents
Els operaris van quedar sorpresos pel descobriment, ja que no s'havien trobat mai un cas similar. Fonts de l'Ajuntament i de la Policia Municipal van coincidir en aquest comentari i van destacar que és una troballa singular, ja que no els constava el descobriment d'armes explosives al centre de la ciutat, almenys en les darreres tres o quatre dècades. Sí que se n'han trobat, en canvi, als afores d'Olot, per exemple al barri del Triai i, el mes de febrer passat, en un descampat a la vora del nou hospital. En aquesta última ocasió també va ser una granada –presumiblement de la Guerra Civil– que ja no tenia l'espoleta. Com dimarts, els Tedax se la van endur per fer-la explotar de manera controlada.
La casa on van amagar la bomba de mà està situada a la cantonada dels carrers dels Sastres i Nou de Sant Antoni. És un edifici de tres pisos d'altura i terrat. No hi viu ningú des de fa dècades i es troba en molt mal estat.
La por i la reculada
Durant la guerra i els anys de la postguerra era habitual que s'amaguessin armes, ja que en la majoria de casos la tinença d'aquests materials constituïa un delicte greu i la gent no gosava arriscar-se a endur-se'l per llençar-los lluny. Amb el pas dels anys, la mort dels seus propietaris feia que el material restés a l'amagatall.
Les armes que es localitzen en espais exteriors, en canvi, solen correspondre al material que els soldats de la República van anar abandonant durant la reculada de l'hivern del 1938 i 1939, al seu pas per la Garrotxa i el Ripollès en direcció a la frontera.
