Fa més de 30 anys que Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 1949) va començar un viatge per Europa i va descobrir que compondre cançons amb la guitarra era la millor manera d'escurçar la distància. Aquells poemes inspirats en l'illa de Mallorca van ser la llavor d'una trajectòria musical que continua creixent. Penya presenta Arruix!, produït per Blau, un grapat d'onze cançons que conserven la mateixa essència que l'ha consagrat després de 25 treballs discogràfics. Els proper cap de setmana, 23 i 24 de novembre, El Punt Avui distribuirà el nou disc a un preu exclusiu de 9,95 euros. A partir del 25 de novembre, els subscriptors també el podran rebre al seu domicili sense sobre cost trucant al telefon 902 22 10 10.

Tomeu Penya va captivar el públic dels anys 80 acostant la música country a les revetlles mallorquines i fusionant-lo amb el folklore illenc, amb un caràcter proper, optimista i festiu. Cançons ballables amb els inseparables Geminis, que combinava amb balades plenes de tendresa com Marieta, plou (1982), entre d'altres temes dedicats la seva filla, o més endavant el sonat èxit Illes dins un riu (1994), que el va posicionar al capdamunt de les llistes de vendes. Des de llavors, Penya no ha deixat d'escriure cançons a l'amor, a la vida i a Mallorca, sempre reivindicant les seves arrels i la llengua catalana. L'any passat el mallorquí va presentar És per tu, un disc molt complet de country que alhora recollia altres passions musicals, com les havaneres o el flamenc.

Un any més tard, Tomeu Penya presenta Arruix!, un esclat de creativitat que el cantautor “no vol deixar passar”. Escriu cançons constantment perquè “passen tantes coses al nostre país i arreu del món, que té molt a dir i ho fa a través de la música”. Penya torna enganxat al country més autèntic en clau mallorquina amb temes com Es ca de bou i es rateret, als poemes d'amor com M'agrada fer-te l'amor (de matinada), amb una balada dedicada al seu poble, Somnis de Vilafranca i una cançó de protesta: Arruix!, que vol fer fora “qui fot a un altre, qui faci mal, qui mos enganya, qui no vol pau”. Encapçala el disc un tema dedicat a un amic que té a Girona, Catalanitzador, “que va pel món botant barreres, donant sa mà, botant fronteres, cantant ben clar, en català”.