Navarro frena els crítics
ACORD El líder del PSC rebutja un preacord de mínims entre els negociadors de la direcció i els sectors catalanistes i carrega durament contra el “soroll” del debat intern DESACORD S'imposa amb un 83% de suport en el consell nacional
El dret a decidir tindria ara menys de dos terços dels vots al Parlament
El líder del PSC, Pere Navarro, va frenar ahir in extremis un preacord de mínims al qual, segons ha pogut saber aquest diari, havien arribat els equips negociadors de la direcció i dels sectors crítics. Després de 48 hores negociant, tot se'n va anar en orris. Navarro va imposar les seves tesis, va carregar durament contra el “soroll” del debat intern i va aconseguir aprovar per majoria absoluta una resolució que prohibeix al PSC votar qualsevol iniciativa sobre el dret a decidir que no tingui el suport del govern de Mariano Rajoy. El text, aprovat ahir per un 83% del consell nacional, diu exactament: “Ens reafirmem en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d'Espanya.” El PP, però, ja ha deixat clar de totes les maneres possibles que no hi ha res a negociar.
El consell nacional extraordinari del PSC, celebrat ahir amb 300 quadres del partit presents, va tancar el debat intern sobre el dret a decidir amb un full de ruta clar i concret fora del consens entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. La nova estratègia dóna suport “com a màxima prioritat” a un procés de reforma constitucional federal inspirat en els acords de Granada i proposa plantar batalla a “l'immobilisme” del govern del PP.
El dia D per fixar la posició del socialisme català sobre el dret a decidir va començar a les 9 del matí amb una reunió d'alt voltatge al carrer Nicaragua després d'hores intercanviant correus electrònics: el secretari d'acció política, Antonio Balmón; l'especialista en la consulta Ferran Pedret, i els crítics Àngel Ros i Daniel Font (Agrupament Socialista) i Joan Ignasi Elena (Avancem) van arribar a escriure, després d'un intens debat, un text conjunt en què, en lloc de dir que votarien en contra de qualsevol proposta no pactada amb Rajoy, afirmaven que intentarien arribar a un acord amb el govern espanyol abans de fer moviments en favor del dret a decidir. El matís era important. Aquesta formulació no excloïa donar suport a fer servir la via de l'article 150.2 per demanar la competència per convocar referèndums.
En aquell moment, els negociadors van demanar la intervenció de Navarro, que ja estava dins la sala d'un consell nacional que anava amb retard. L'entrada de Navarro, segons fonts dels sectors crítics, va provocar el trencament d'aquell possible preacord. El PSC no es va moure ni un mil·límetre. En realitat, tal com recorden des de la direcció, els socialistes catalans ja han votat cinc vegades contra una de les principals demandes d'Avancem i Agrupament Socialista: l'ús de l'article 150.2 per demanar la consulta.
Navarro va tornar al consell nacional i va pronunciar un dur discurs contra els sectors sobiranistes del partit. “L'existència de posicions diverses al partit és bona, però no es pot convertir en un soroll permanent que arribi a desfigurar el projecte col·lectiu”, va afirmar. “No pot ser que les decisions estiguin constantment deslegitimades per dirigents del partit”, va avisar. Navarro va tornar a insistir en l'aposta per un model federal i plurinacional de l'Estat i va rebutjar quedar “supeditats a un full de ruta decidit per altres que va cap a un lloc on no volem anar”. El líder del PSC creu que “molts espanyols veuen clar que cal buscar una solució i el PSOE s'hi ha compromès”.
La victòria d'ahir en el consell nacional, després d'imposar les seves tesis amb un 83% dels vots en una votació secreta i després de deixar els crítics en un exigu 13%, va reforçar internament Navarro. Els crítics sabien que la seva resolució no guanyaria, però no s'esperaven quedar per sota del 20%. D'una tacada, Navarro aconseguia tres trumfos: primer, deixa la majoria a favor del dret a decidir al Parlament per sota dels dos terços (87 diputats a favor, dels 90 que serien els dos terços) amb els quals es va reformar l'Estatut; segon, s'aparta del full de ruta sobiranista de CiU-ERC, que, segons ell, “només porta a la ruptura”, i tercer, es reconcilia definitivament amb el PSOE. Els aplaudiments del socialisme espanyol a la conferència política van ser la prèvia del canvi d'estratègia. No se sap, però, què devien acordar aquell dia Rubalcaba i Navarro.
Discussió a porta tancada entre crítics i vella guàrdia
Navarro no va poder evitar que el debat intern entre els socialistes catalans tornés a marcar el consell nacional un cop els periodistes van haver d'abandonar la sala. La vella guàrdia del partit va reaparèixer amb intervencions contundents per defensar la posició de la direcció de l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu i de veterans dirigents com ara Joan Ferran i Raimon Martínez Fraile. Fins i tot José Montilla, que no demanava la paraula des del darrer congrés del PSC, va intervenir, tot i que en un to molt conciliador i en favor de la unitat. Fonts d'Avancem van subratllar que l'expresident va actuar com “un autèntic primer secretari del PSC”.
Els sectors crítics també hi van dir la seva. Àngel Ros i Joan Ignasi Elena van ser els primers a parlar just després de la intervenció de Navarro per defensar la seva resolució i demanar suport a la via de l'article 150.2. Avancem creu que és un “error polític greu” vincular el suport al dret a decidir a un acord amb el govern de Rajoy. “Podria semblar que baixem de l'autobús. No ens entendrà ningú. La ciutadania podria pensar que el nostre suport a la consulta és poc creïble”, assegura un dirigent crític.
A més, tot i ser un home fidel a la direcció, el tarragoní Xavier Sabaté va criticar la votació accelerada d'una nova estratègia sobre el dret a decidir sense temps per haver estudiat les resolucions.
