Hernando Toro Botero (Supia, Colòmbia, 1949), conegut des dels anys noranta com el fotògraf de la Model, custodia un arxiu immens d'imatges inèdites de la seva segona estada a la presó, una galeria de retrats de reus, de treballadors i de visitants del centre penitenciari que deixen sense alè l'espectador. Toro Botero va ingressar de nou a la Model l'any 2000 i, com en la seva primera etapa d'intern, necessitava fer fotografies per a la seva supervivència emocional. Avui, ja lliure, joguineja amb el seu món artístic des de l'associació Dotze Gats, al Poble-sec. Una petitíssima selecció d'aquest material ocult, amb els seus impactants Reotratos, s'exhibeix a partir d'avui (la inauguració és a les 19.30 h) a La Virreina Centre de la Imatge dins de l'exposició A cop d'ull, un projecte molt atrevit que intenta desvelar l'ànima de la cultura visual fotogràfica de Barcelona en l'última dècada.

I tan atrevit: de debat en generarà, i molt. Conscients que la gran profusió d'imatges és impossible de controlar, els comissaris de la mostra, Alex Brahim i Manuel Segade, se l'han jugat després de rastrejar el que sens dubte és un teixit complex i canviant amb una llista de fotògrafs, prop de 90, que a parer d'ells són prou representatius de l'univers fotogràfic de la ciutat, plural en actituds i intencions, en línies de treball i impregnat de paradoxes i contradiccions que afloren en tota la seva dimensió a l'exposició. “No volíem donar cap visió hegemònica ni unívoca del fenomen fotogràfic de Barcelona, ben al contrari, ens interessava fer evidents totes les tensions que hi ha”, emfasitza Brahim, que tampoc accepta que s'abordi el projecte com una congregació dels grans èxits de la fotografia catalana. Ells, exclamen, només proposen un relat obert.

Les pretensions són unes altres, insisteixen els artífexs d'una mostra que Llucià Homs, el director de La Virreina, assegura que deixarà una petjada inesborrable: “S'acabarà convertint en una exposició emblemàtica.” D'entrada, el projecte vol abassegar el públic en un recorregut expositiu llarg i dens, atapeït amb més de mig miler de fotografies que ocupen totes les sales del centre: gairebé vint. Mai abans s'havia dedicat tanta superfície a una sola mostra.

Un laberint ple de contrastos, “de relats i de contrarelats” que encaren diferents maneres de veure i d'entendre les múltiples Barcelones “des de dins i fora de la ciutat”, precisa Segade, ja que a l'itinerari també s'hi han sumat alguns dels fotògrafs més bregats que treballen actualment en les millors agències internacionals, cobrint els grans conflictes del món: “Des de fora, aquests fotògrafs barcelonins també projecten la imatge del nostre context creatiu.”

A cop d'ull ha congregat els fotògrafs més reconeguts, els de mitja carrera i també alguns d'emergents, però més enllà de firmes s'ha posat la lupa en uns projectes que estan marcant tendències i que, en molts casos, fins ara no havien vist la llum. És el cas de Toro Botero –que, per cert, comparteix paret amb un altre treball excel·lent de Guido Manuilo sobre el negoci de la mort–, però també d'una sèrie molt famosa de Joan Fontcuberta que s'exposa per primer cop a Barcelona: Bodyscape, en la qual l'artista utilitza un programa informàtic que construeix paisatges inexistents d'aparença convincent a partir d'imatges d'algunes parts del seu cos.

El públic celebrarà retrobar-se amb el corprenedor projecte Fosca és l'habitació on dormim, de Francesc Torres, en el qual documenta l'exhumació d'una fossa comuna del 1936 a Burgos –Torres va intentar per tots els mitjans fer una excavació a Catalunya, però tot van ser traves polítiques–. La peça, propietat de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, es va veure en la retrospectiva que el Macba va dedicar a l'artista, l'any 2008. Ara a La Virreina llueix just al costat d'un altre projecte molt conegut, el que Francesc Abad va crear sobre el Camp de la Bota.

En aquesta radiografia de la cultura visual fotogràfica de Barcelona, conviuen un munt de pràctiques i abraça des dels professionals del món de la moda fins als artistes que s'han apropiat de la càmera per obrir nous camins d'experimentació.

I més enllà de l'exposició –oberta al públic fins al 16 de març–, el projecte està farcit d'activitats per, justament, estimular el debat, que es pot simplificar trobant a faltar aquest o aquell altre fotògraf, però que té al·licients més interessants. Té una identitat pròpia la cultura visual de Barcelona? I quina visibilitat té en l'escena fotogràfica internacional? El debat promet.