Contenidors de deixalles: una alternativa per menjar

Qui ho havia de dir: anys enrere, abans d'aquesta maleïda crisi, quan tothom tenia feina, quan tothom tenia diners, quan tot era abundància i podíem anar al súper a omplir el carretó de la compra de tot allò que ens venia de gust, que vindria un temps en què molta gent, per poder omplir una mica l'estómac, haurien d'anar a buscar el menjar a dins dels contenidors de les deixalles, aquests contenidors que hi ha prop dels supermercats, on s'hi llencen els productes caducats i malmesos i que no es poden vendre(fruites, verdures, productes envasats de tota mena...) Obren els contenidors i alguns fins i tot es fiquen dins, i es posen a remenar entre les deixalles, a veure si hi ha sort. Si és així omplen alguna bossa i marxen una mica contents, ja tenen quelcom per menjar. Abans, jo no recordo haver vist aquests extrems, els únics que rondaven per els contenidors de deixalles eren els gats i els gossos. Intento posar-me a la pell d'aquesta gent i crec que ha de ser dur veure que abans podien comprar el menjar i ara han d'aconseguir-lo d'aquesta manera. Com han de pensar i s'han de sentir aquestes persones? Al principi, molts eren persones immigrants que havien quedat sense ingressos econòmics, però... últimament s'hi pot veure molta gent natural del país, gent jove i també gent gran. I és que la gana fa córrer tothom, i si no preguntem-ho als nostres avis o pares, que varen patir la fam de la postguerra. M'indigna veure tot això, i em faig un munt de preguntes: per què aquestes persones han hagut d'arribar a aquesta situació límit?, qui en té la culpa?, què cal fer per arreglar-ho?, que no teníem una societat del benestar ben consolidada, que vetllava per la gent mancada de recursos? I sobretot, com és que hi ha gent que llença els diners tan alegrement i n'hi ha d'altres no en tenen per menjar?