Els transgènics i la fam
Dos dels arguments que utilitzen alguns dels defensors dels organismes modificats genèticament en l'agricultura és que aquests reduiran la fam al món perquè, segons ells (i molt possiblement), es tracta d'una tecnologia que augmenta la productivitat optimitzant recursos. Un informe publicat per l'Institut d'Enginyers Mecànics britànic aquest gener del 2013 afirma que cada any entre 1.300 i 2.000 milions de tones d'aliments no arriben a taula a causa de raons estètiques i comercials, tot i ser perfectament comestibles. A més, es malbarata l'aigua, l'energia, l'ús i el desgast del sòl associats a aquestes pèrdues. Per altra banda, actualment existeixen 868 milions de persones que sofreixen malnutrició (FAO, 2012). Si aquest malbaratament d'aliments es destinés a aquestes persones, cada una d'elles disposaria de 6 kg d'aliments al dia, a més de l'estalvi de recursos associat. Es tracta, doncs, d'optimitzar els recursos ja existents, canviar patrons de consum i ser més equitatius.
Els transgènics ja fa temps que s'utilitzen, la fam al món no ha disminuït i l'únic que ha augmentat és l'optimització de la butxaca d'alguns.