L'esperança de la dació hipotecària

A hores d'ara hi ha 150.000 famílies a tot l'Estat espanyol, a les quals cal sumar les que ja han passat per aquest tràngol, que estan en risc de perdre el seu habitatge. El govern espanyol, a instàncies d'una pregunta del diputat català Joan Coscubiela, ha promès que farà uns canvis legislatius, encara sense data d'inici, perquè la dació de l'habitatge liquidi la totalitat del deute en alguns casos molt concrets. Sobretot en aquells que l'habitatge és l'única propietat patrimonial de la família. També es vol generalitzar una pràctica que ja fan algunes entitats, és a dir, demorar dos anys el cobrament de les quotes hipotecàries en casos d'atur.

És cert que a cap família se l'obliga a contraure una hipoteca, i que la dació podria repercutir en un enduriment de les condicions de concessió quan el mercat es recuperi; però també que bancs i caixes van practicar una política molt agressiva durant l'època dels tipus d'interès baixos i l'expansió il·limitada del crèdit. Una política que va contribuir a inflar la bombolla immobiliària amb la sobrevaloració dels habitatges perquè la hipoteca fos més gran. Com planteja De Guindos, és just que en moments de crisi les entitats també assumeixin una part de responsabilitat.

Cal elogiar l'acció del govern espanyol, tot i que la iniciativa s'ha d'examinar amb prudència, ja que el procés de concreció serà llarg i complicat. Els bancs i caixes no veuen amb bons ulls la iniciativa, tot i que està previst que les pèrdues tinguin bonificació fiscal. Però el govern espanyol té una poderosa arma en les seves mans, si la sap utilitzar: els fons públics que moltes entitats financeres necessiten per culminar el seu sanejament.