Dos cops més contra el català
La llengua catalana acaba de rebre dos cops més per part d'un estat espanyol que, lluny de protegir l'idioma d'un dels territoris que considera que en formen part, l'intenta arraconar, minoritzar i residualitzar per mitjà del lent però nociu gota a gota legal de les més altes instàncies judicials. Han rebut, un cop més, el sistema educatiu d'immersió lingüística i el reglament de l'Ajuntament de Barcelona. Dues resolucions que van minant la protecció jurídica d'una llengua sistemàticament perseguida pel poder que l'hauria de protegir. Una laminació persistent i progressiva que no té altre objectiu que eradicar la llengua catalana de qualsevol terreny on es pugui garantir la seva supervivència.
Les dues resolucions conegudes aquesta setmana, tanmateix, no fan altra cosa que aplicar estrictament la legalitat vigent derivada de la sentència retrògrada contra l'Estatut de Catalunya. Els experts ja van avisar que aquella injusta resolució contra la sobirania del poble català sembrava de mines jurídiques l'autogovern. A poc a poc, però inexorablement, van esclatant.
Una mostra més que els ciutadans de Catalunya viuen en un estat que els perjudica de manera greu. Un poble que va acumulant greuges cada cop més intolerables en tots els terrenys, des de l'econòmic fins al lingüístic i cultural. Al cor de la Unió Europea no només està en perill l'estabilitat social i el benestar econòmic, sinó que s'hi està perpetrant un intent d'anihilació cultural i lingüística inconcebible en un món civilitzat. Europa ha de ser conscient d'això, però abans els catalans han de ser capaços de poder dir prou exercint la seva voluntat democràtica i sobirana.