Opinió

opinió

TV3 i la crisi

Cal un canvi radical dels continguts de la publicitat, dels debats i dels informatius

TV3 és avui el més semblant a un feudalisme mediàtic. El malaurat pensador de la societat industrial Ivan Illich hauria segurament qualificat la nostra televisió nacional de «monopoli radical de la comunicació». Els stars que la conformen han passat dècades autocomplaent-se. Fins i tot en els programes d'humor, que la crisi convertirà en patètics, el llagoteig entre professionals del medi és lamentable. Les conseqüències d'aquesta dinàmica és la consolidació de clans personalistes. Públic i privat es confonen. I la llibertat d'expressió se'n ressent.

No es veu a l'horitzó cap canvi d'estratègia amb l'entrada de les senyores Rosa Cullell i Mònica Terribas. Sembla com si l'aferrada burocràcia els anul·li qualsevol reforma. O és que en realitat estan en el càrrec per no fer-la?

La crisi del model productiu ho és també del model comunicacional. I no veig jo com es poden canviar els hàbits dels consumidors sense un nou enfocament dels continguts informatius i dels missatges publicitaris. Per emmascarar la responsabilitat que la nostra televisió pública ha tingut en les darreres dècades en incentivar el creixement il·limitat dels seus òrgans direccionals, se'ls ha acudit parlar de com podem sortir de la crisi. I per fer-ho varen decidir donar la paraula a neorurals, recicladors i immigrants, i a representants polítics, sindicalistes, economistes i banquers. TV3 s'ha oblidat, però, que entre els uns i els altres hi ha un gran espai de classe mitjana hipotecada i un llistat d'intel·lectuals del pensament alternatiu que el sistema ha marginat.

Els programes dedicats a la crisi no s'han referit ni al model publicitari dominant; ni al capitalisme de creixement; ni a l'atzucac ecològic i energètic; ni a la política d'inversions de les caixes i entitats bancàries. Això sí, Abertis, que ha multiplicat per vuit el volum del seu negoci en deu anys i que inverteix en autopistes a Pennsilvània, patrocina Espai Terra en què els editors intenten fer compatible el creixement del PIB amb la conservació dels gripaus. És l'ambientalisme de saló d'aquesta gran Polònia en què ha acabat convertint-se la nostra televisió.

La cerimònia de confusió continua amb una defensa dels nostres paisatges mitjançant un concurs sobre quina de les «illes de naturalesa» (rodejades d'especulació) és la més estimada. Boniques postals sense contingut ecològic. Fins i tot en las postproducció s'han manipulat les imatges digitals exagerant el contrast i col·locant filtres per reforçar les tonalitats de verds, blaus i grocs.

I mentre es fa la comèdia, concertada amb l'Observatori del Paisatge, es deixa de debatre sobre la destrucció que està comportant l'ordenació del territori. Com és que TV3 no ha escollit la Vall d'en Bas entre els paisatges de la sèrie? El podia haver presentat el dirigent garrotxí d'ICV Joan Boada a la sortida del túnel de l'eix Vic-Olot. Llàstima d'humor negre que ens hem perdut!

TV3 juga a escapolir-se dels danys col·laterals mediàtics que ha provocat la crisi als mitjans de comunicació. I amb l'èxit d'aquest Barça d'economia global, amb els programes de glamur i amb la fórmula 1, s'ha trobat el mètode per distreure l'audiència. La crisi requereix d'urgència un canvi radical dels continguts de la publicitat dels debats i dels informatius. I, sobretot, posar fi a la xerrameca dels stars mediàtics i de les quotes d'intel·lectuals vinculats als partits polítics parlamentaris.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.