Catalunya 5.0

Catalunya està en depressió. Depressió –no pas crisi– econòmica, social, política i institucional perquè no entenem ni reaccionem davant l'entrada d'un nou paradigma econòmic i social. Aquesta nova revolució té en la globalització i el coneixement el centre de tot. Per tant, si volem sortir de la depressió hem d'endinsar Catalunya en la cinquena onada econòmica i social que hem viscut durant els darrers tres-cents anys.

A la nova onada, el creixement i la prosperitat esdevenen a través de la producció. D'acord amb això, la terra promesa de les polítiques de creixement només arribarà si som capaços de fer créixer la demanda a través de col·locar al món productes i serveis singulars. La generació de valor ha canviat i tornem al valor clàssic del treball. Així, doncs, sense un teixit d'empreses que funcionin –que siguin eficients i competitives en la globalització i el coneixement– no hi ha res a fer. Sense empreses, no hi ha treball, i sense treball no hi ha res. I, què podem fer? Doncs construir una base d'emprenedoria innovadora; d'empreses del coneixement que competeixin i donin feina en el context de la nova onada. En aquest sentit, aquí van cinc idees per transformar Catalunya depenent només de la nostra sobirania.

Primera. Estendre la formació en emprenedoria a tot el sistema educatiu i desenvolupar les múltiples bases del coneixement. Més enllà de les disciplines econòmiques i empresarials, les competències emprenedores s'haurien de traslladar, com un element essencial del currículum dels estudiants, a tot el sistema educatiu, tant el primari i el secundari com l'universitari.

Segona. Transformar la Universitat. Els mecanismes de suport a l'emprenedoria basada en el coneixement són molt importants. La connexió entre la recerca bàsica i la innovació aplicada demana una transformació de la Universitat de la docència i la recerca cap a la Universitat emprenedora. I això s'ha de fer a través d'una xarxa d'instituts multidisciplinaris, especialitzats, orientats al mercat, autònoms, amb pràctiques de gestió dels recursos humans que incentivin el treball emprenedor i amb programes de suport bàsics i avançats que s'adaptin a les necessitats de les empreses i dels emprenedors.

Tercera. Aquesta nova orientació de l'emprenedoria innovadora no es pot realitzar sense connectar la Universitat amb els agents del seu entorn. Cal incentivar els actors locals i regionals a col·laborar i cooperar. El govern innovador pot fer un paper molt rellevant a l'hora de connectar la Universitat emprenedora amb l'empresa, els sectors d'activitat i els agents econòmics i socials.

Quarta. El govern emprenedor ha de dotar els agents de capital públic per a l'emprenedoria (venture capital). Tot i que en temps de crisi econòmica aquesta és una mesura difícil, les sinergies per al conjunt de l'economia i la societat, així com la manca de finançament privat a l'hora d'iniciar projectes de negoci amb base de coneixement, justifiquen clarament la seva idoneïtat. Els diners es podrien obtenir optimitzant recursos sense problema.

Cinquena. El govern emprenedor hauria de crear una agència governamental de suport a l'emprenedoria i les microempreses innovadores. La creació d'un entorn institucional adaptat a les necessitats de l'empresa (business friendly) no és suficient. Els governs emprenedors haurien d'aglutinar els seus programes de suport en una agència flexible, que tingués com a objectiu principal el suport de l'emprenedoria innovadora, les microempreses independents, la connexió entre recerca bàsica i innovació aplicada i la interrelació entre empreses petites, grans i els agents de l'entorn econòmic. L'experiència, molt positiva, de l'Small Business Administration dels EUA avala l'oportunitat d'aquesta iniciativa. Totes aquestes iniciatives depenen de nosaltres, no impliquen més dotacions pressupostàries, només cal que motivem i desenvolupem el canvi. A la sobirania, canvi de prioritats. Tenim feina. És aquesta Catalunya 5.0 la que ens ha de permetre passar de la depressió a la renaixença emprenedora.