Opinió

Les gallines i els catalans

És evident que s'han d'eradicar certes formes de ramaderia intensiva, algunes de les quals són fins i tot cruels, però no ens n'anem a l'altra punta

En la novel·la policíaca Casi muerto, de Peter James, un dels personatges es lamenta de la prolixitat de les normes europees pel que fa al tracte dels sol·licitants d'asil que delinqueixen, i en la conversa comenta, com un altre exemple d'aquesta excessiva minuciositat, les 65.000 paraules que té la directiva europea sobre la grandària de les cols. La Unió Europea manifesta una incontenible tendència a legislar fins a l'últim detall moltes qüestions de la vida quotidiana, i també alimentàries, però, en canvi, no té clar què fer amb Catalunya si demana ser-hi amb personalitat pròpia, la qual cosa sembla més important que decidir com han de ser les hortalisses. Ens pot ajudar a entendre aquesta manera de fer de la Unió Europea, o de no fer segons els casos, el llibre de Hans Magnus Enzensberger Brussel·les, el monstre gentil o la tutela d'Europa, on llegim que “la Unió Europea és l'intent fins ara més agosarat, però no pas l'únic, de deixar enrere un invent tan europeu com la democràcia; perquè amb la seva tendència a la tutela i el control no està pas ni de bon tros sola. Seria injust silenciar que altres societats han avançat molt en aquest camí”. Esmenta Enzensberger, per exemple, la disposició sobre cogombres, que estableix que la classe “extra” només es pot comercialitzar si la curvatura no supera els 10 mil·límetres per una llargària de 10 centímetres, cosa que a tots els europeus ens té francament interessats. Aquestes i altres disposicions similars s'han sotmès a reconsideració, però segueixen subsistint els mateixos criteris que les van generar. En definitiva, el que aquest intel·lectual alemany es planteja és si la democràcia pot funcionar a escala supranacional quan l'economia mana. Llàstima que pel que fa a Catalunya mostri en una obra seva anterior, ¡Europa, Europa! Comentarios en torno a siete países. Con un epílogo del año 2006, una absoluta incomprensió, fins i tot animadversió, envers el fet català, amb cites d'algun “amic” de la nostra causa, com Fernando Savater.

Seguint la seva política tutelar, a principis d'aquest any la Unió Europea va obrir un expedient a l'Estat espanyol, i a d'altres estats membres, pel fet de no adoptar les seves normatives de benestar animal pel que fa a les gallines que ponen ous. La preocupació pel benestar animal és un fet recent, propi de societats acomodades, que té la seva raó de ser a condició que no exagerem i s'acabi, amb la millor de les intencions, quan no es pot fer cap a tot, dedicant massa atenció als animals i potser no prou a les persones. Com recorda Miquel Molins, director general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, al darrer número de la revista Agroactivitat, el concepte de benestar animal inclou cinc principis: que els animals estiguin lliures de fam o set, de malestar físic, de dolor o malalties, de por o angoixa, i que puguin expressar el seu comportament natural. En posar en pràctica aquests principis, les normes dels Estats Units no són tan estrictes com les europees, i no sembla, en canvi, que respectin menys que nosaltres la vida animal. Com deia Albert Schweitzer, premi Nobel de la Pau quan aquest era un guardó més seriós que ara, la civilització comporta el respecte ètic a qualsevol forma de vida i existència, i això inclou els animals. Però, simplificant per ser clar, sotmeto a la vostra consideració fins on hem d'extremar les bones condicions de vida de les gallines ponedores en temps de crisi i amb molta gent amb problemes per comprar els aliments mínims per subsistir, si això ha de repercutir en el preu dels ous, font de proteïnes excel·lents i econòmiques. És evident que s'han d'eradicar certes formes de ramaderia intensiva, algunes de les quals són fins i tot cruels, però no ens n'anem a l'altra punta.

Si em permeteu una ironia fàcil, la Unió Europea també podria “renyar” l'Estat espanyol, perquè si les gallines i altres animals tenen dret, pel seu benestar, a “ser lliures per expressar el seu comportament natural”, les persones i les nacions també, i en canvi als catalans se'ns vol impedir que siguem consultats sobre el nostre futur comportament en el marc europeu, i no estem lliures de por i angoixa enfront d'interpretacions “constitucionals” gasives i esbiaixades. No diuen que tant les persones com els animals som fills de Déu?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a