Opinió

opinió

De la mar d'Avall a la mar d'Amunt

Les onades venen de cara i s'arrissen en blancalls que la proa converteix en dutxa inevitable per nosaltres cada dos per tres

Era dissabte i tots els pronòstics parlaven de bon temps, potser per celebrar l'arribada de l'estiu. Vam decidir passar en barca del golf de Roses al port de Colera, acabat d'estrenar –de fet, reestrenat, que té més de trenta anys d'història. Passar el cap de Creus, si es fa amb bona mar, és un viatge extraordinari. La previsió era marejol, amb ventet de sud-est, força dos o tres, un xaloc manyac de popa que ens ajudaria a fer camí. Però en sortir de la protecció del golf ens adonàrem que el vent no estava d'acord amb el que esperàvem: era suau, certament, però amb alguna bufada més decidida, cada cop més sovintejada. I de nord. Abans d'arribar a Norfeu, ja ens adonem que la placidesa del viatge que havíem pensat s'està esvaint. Les onades vénen de cara i s'arrissen en blancalls que la proa converteix en dutxa inevitable per a nosaltres cada dos per tres. Impermeables obligats. Una mica de paciència.

Però les coses no es calmen. S'ha establert una tramuntaneta empipadora que fa cara de consolidar-se. Afluixem la marxa, per afeblir els efectes de l'onada. Cada cop ho veiem més clar: ens n'haurem de desdir. Pensar a passar l'Encalladora i afrontar el mar d'Amunt amb tramuntana de cara és assegurar-se un mal viatge i algun problema. És clar que, potser, més que tramuntana bufa mestral. Si és així, ens podríem arrecerar arran de costa i potser ens protegiríem d'aquest ventet empipador. De moment, per tenir temps de rumiar-ho, decidim entrar a cala Jóncols i esmorzar. Busquem una boia disponible, amarrem i reposem forces.

Quan tornem a engegar, encara no tenim clar què hem de fer. En el dubte, anem sortint a mar obert amb la proa cap a nord-est a veure què passa. Potser ha amainat una mica, de manera que ens juguem el matí i decidim arribar fins a Cadaqués. Si el problema es fa més greu, pararem protegits per esperar. Si les coses milloren... Passem per davant de Cadaqués i el vent sembla que ha caigut gairebé del tot. Veiem al fons la silueta de la Maça d'Oros, llunyana però a l'abast. Com més ens hi acostem, més planera la mar. Aviat no notem el vent, cosa que deu voler dir que bufa en el mateix sentit que el nostre viatge. Passem el cap de Creus, per la Claveguera, sense cap problema. Al fons ja es veu la costa de Llançà i Colera. Curiosament, el dia ha canviat del tot: de l'aire fi, fresquet, nítid, de fa un moment, hem passat a un cel lleugerament emboirinat, càlid, afeixugós. Passem pels antics dominis del Club Mediterranée, pel Golfet i ja saltem per davant de Port de la Selva i Llançà.

Quan ets aquí, el viatge es fa llarg. No acabes de ser mai a Colera. És acollidor el port, així, polit i net, nou de trinca. El va inaugurar, renovat, fa un parell de setmanes el president Mas. Li vam dir: “President, no afluixi.”