Opinió

opinió

Més democràcia i més igualtat

Les revoltes a Gènova del 2001, a Nova York el 2002, a Madrid l'11 de març del 2004, o bé l'aparició de milers d'opinions polítiques en blocs, a Facebook o a Twitter, demostren que la nova política serà participativa o no serà. Al PSC ens urgeix adaptar-nos-hi per continuar sent l'alternativa d'esquerres i progressista. Les primàries van ser un primer pas, però en fan falta d'altres: transparència dels comptes dels partits i de les institucions democràtiques;  publicació a les xarxes de les retribucions i patrimonis, de les agendes i les dedicacions laborals dels càrrecs electes; creació de la llei electoral catalana amb un gran acord de país; limitar els mandats; reformar el finançament dels partits polítics per evitar casos de frau com els que ens hem trobat darrerament; i deixar obsoleta la figura dels aforats. El parlamentari ha d'estar protegit de la ingerència del poder executiu per exercir la llibertat d'opinió, però això no l'eximeix d'estar sotmès a la llei en cas de corrupció.

Si el primer que toca és construir una democràcia més participativa, el segon objectiu dels socialistes haurà de ser la creació d'un nou relat de model econòmic. L'establiment de noves fórmules de regulació de l'economia és un mecanisme de defensa de l'estat del benestar. Cal tornar a posar l'economia al servei de la gent i sotmetre les finances i els financers a les mateixes normes que la resta quant a transparència, simetria i veracitat, tal com plantegen Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa a Hay alternativa (Sequitur, Madrid 2011). No es pot perdre de vista que en aquesta nova orientació de l'economia és imprescindible primer una millora de la fiscalitat, perquè el pagament d'impostos sigui proporcional a la renda; i després, la lluita ferma contra el frau. Aquesta lluita afecta les grans fortunes del país. Si bé és cert que l'utilitarisme fa imprescindible el creixement econòmic, no ho és menys que aquest creixement només és just moralment si beneficia un major nombre de persones. Dit d'una altra manera, no es justifica si només serveix per enriquir més les persones que ja són riques.

L'economia ha de tenir la condició bàsica d'assegurar la dignitat de la vida de les persones i establir el marc d'oportunitats que faci possible, tant la igualtat com la inversió en talent per a un nou creixement. Posar l'economia al servei de la ciutadania actuaria com a garantia per assegurar un sistema d'ensenyament públic capaç de preparar els professionals que han de nodrir i fer avançar el teixit industrial del país. La lluita de les llibertats individuals exigeix el compromís d'oferir oportunitats de creixement personal fonamentats en la formació; i les possibilitats de trobar un lloc de treball que es correspongui als coneixements i la capacitat de cadascú. En aquest sentit, estic a favor de la tesi d'Alfred Marshall (1842-1924) defensant que el propòsit de l'economia, com a ciència, és eliminar la pobresa. I valoro especialment les reflexions del llibre Hay alternativa, en què s'escriu que “el capitalisme funciona millor quan les rendes estan més ben repartides perquè es consumeix més que no pas quan la renda es concentra en poques mans”.

Crec honestament que Catalunya necessita aquests canvis per avançar en la seva construcció com a societat i com a país. Més democràcia i més igualtat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.