Opinió

la tribuna

TV3: són suficients les disculpes?

La paròdia del president Montilla immediatament després del discurs institucional de la Diada va ser un afer frívol i es va traspassar una ratlla professionalment injustificable

No em refereixo només al cas del president Montilla, sinó que el faig extensiu a la resta de líders polítics, quan l'estereotip sistemàtic i no el simple gag puntual els acaba convertint en un perfil més vàlid que l'original per als teleespectadors

Jo vaig ser un dels astorats en veure dijous passat que just després d'acabar el discurs institucional del President amb motiu de la Diada, en Sergi Mas sortia en pantalla en un marc expressament copiat al del President parodiant el discurs amb el to desqualificador i burlesc de l'al·locució de Montilla. Senzillament frívol. Senzillament injustificable. Injustificable perquè no es pot considerar només com un error humà, o com un simple lapsus. Estava enregistrat. Ho sabia el director de Polònia. Estava detalladament previst l'encadenat en la graella de programació que algú m'imagino que deu revisar. Ho sabia, per tant, el realitzador... i s'emet enganxat al discurs oficial deixant que la paròdia desdibuixi maldestrament la figura del president Montilla

Sigui qui sigui el President, sobretot quan s'adreça al país és el President de tots. Les seves paraules recollien el missatge institucional en el dia de la Festa Nacional. Algú s'imagina de la televisió pública de cap dels estats sobirans del nostre entorn democràtic un tractament similar al president del país?

Considero que es va traspassar una ratlla professionalment injustificable. La direcció de TV3 va demanar l'endemà disculpes per l'incident, però no són suficients les disculpes. No n'hi ha prou amb reconèixer que no va ser correcte el tractament de la seqüència. La direcció de TV3 ha promès d'esbrinar l'incident. Probablement en la comissió de control del Parlament es donarà o es demanarà una explicació. Però considero que, mediàticament, més enllà del fet concret de qui guanya la partida entre els dos «personatges Montilla», si l'autèntic o l'imitador burleta, la nostra televisió pública ha d'obrir un debat seriós sobre criteris o llibre d'estil que s'imposa en la cadena en el tractament de la primera autoritat del país. En cap país del món una televisió pública s'atreveix a tractar el President com setmanalment ho fa Polònia. Sense anar més lluny, ningú s'imagina que això hagués estat possible en l'etapa de Jordi Pujol. La conclusió no ha de ser que avui TV3 és més independent o que els socialistes són més tolerants o més masoques.

No seré jo qui negui que els polítics, inclòs el President, no puguin passar puntualment pel sedàs mordaç, irònic i crític dels humoristes, però és que en el cas de Polònia s'ha arribat a fixar un perfil o una caricatura fixa, no només del President, sinó dels altres líders polítics que acaben consolidant un perfil que desbanca el real. Una imatge que a la llarga, en l'imaginari col·lectiu dels teleespectadors, acaba calant com a retrat robot del personatge real i no simplement del bufó que l'imita. Esdevé «foto fixa» i inamovible que cada setmana martelleja en la mateixa direcció. I això no desqualifica pas els actors de Polònia: són uns esplèndids professionals de la imitació, de la sàtira i de l'humor, però allò que va començar com la tira còmica i simpàtica de l'humor transgressor pot deixar de ser un simple gag carregat d'ironia per esdevenir un referent no exempt de càrrega política. I no em refereixo només al cas del president Montilla, sinó que el faig extensiu a la resta de líders polítics, quan l'estereotip sistemàtic i no el simple gag puntual els acaba convertint en un perfil més vàlid que l'original per als teleespectadors

Ens queixem sovint de la desafecció política dels ciutadans i de la seva poca confiança en els polítics. Segur que l'actuació o el comportament d'alguns dels polítics poden donar peu o poden explicar aquesta mena de desafecció. Però si creiem que el sistema democràtic és el menys dolent dels sistemes que tenim per governar el país ens haurem de preguntar com l'hem de prestigiar entre tots. I els mitjans de comunicació hi tenen un paper cabdal. El president Obama ho deia fa pocs dies referint-se al periodisme dels EUA. Després de lamentar la tendència creixent del periodisme groc, el president apel·lava a una aposta pel periodisme honest, objectiu i meticulós assegurant que d'això en depèn la democràcia.

Fem-nos-ho mirar. I sense posar murs a la llibertat no renunciem a consolidar el sistema democràtic i aquells referents que fan possible precisament l'exercici pacífic de totes les llibertats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.