Opinió

opinió

Mar sana, gent sana

L'impacte humà sobre l'ecosistema marí a diferents nivells (explotació pesquera, construcció de ports, regeneració de platges, activitats nàutiques, contaminació o canvi climàtic, entre d'altres) provoca danys, de vegades irreparables, sobre la riquesa i abundància de les comunitats que l'integren

Si no posem fil a l'agulla per solucionar tots aquests impactes que fustiguen el mar, les futures generacions veuran que els beneficis saludables que ofereixen els ecosistemes marins s'evaporaran i seran substituïts per més riscos per a la salut humana

Aquest mes de setembre passat, l'Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona ha organitzat un seminari en què s'ha tractat des d'una perspectiva multidisciplinària (biologia marina, medicina, veterinària, química, farmàcia) la vinculació entre la biodiversitat marina i la salut humana. S'han analitzat i debatut qüestions d'actualitat com ara l'augment del nombre de paràsits i de contaminants en peixos i les conseqüències sobre la salut dels consumidors, el descobriment de fàrmacs antitumorals a partir d'animals marins, l'augment de les plagues de meduses i d'algues tòxiques a la costa i el seu impacte sobre la salut humana, o l'esgotament dels recursos pesquers que ens proveeixen de greixos saludables (omega-3), importants per a la prevenció de les malalties cardiovasculars.

L'impacte humà sobre l'ecosistema marí a diferents nivells (explotació pesquera, construcció de ports, regeneració de platges, activitats nàutiques, contaminació o canvi climàtic, entre d'altres) provoca danys, de vegades irreparables, sobre la riquesa i abundància de les comunitats que l'integren. En són un bon exemple alguns organismes marins, necessaris i beneficiosos per al bon funcionament de la comunitat (meduses, fitoplàncton o paràsits), però que, a causa de determinades activitats humanes, proliferen de manera descontrolada i imprevisible i acaben tenint efectes sanitaris i econòmics molt greus. Els contaminants persistents en la cadena alimentària, o els paràsits, es van acumulant, particularment en els peixos depredadors que ocupen els nivells tròfics més alts. Els primers són contaminants orgànics i metalls procedents de depuració d'aigües residuals i de la indústria, que arriben al mar a través de rius, depuradores... i que es relacionen cada vegada més amb determinades patologies. Alguns contaminants fins i tot alteren la biologia de les espècies de peixos i altres organismes litorals, ocasionant-hi canvis de sexe. A més, hi ha un consens pràcticament unànime en la comunitat científica que la sobrepesca posa en perill determinades poblacions i espècies, i està canviant l'equilibri de les comunitats. En definitiva, es pot concloure que els efectes d'aquests desequilibris ecològics d'arrel antròpica incideixen cada cop d'una manera més directa i greu en la salut humana.

Hi ha molts aspectes que és urgent abordar de manera efectiva per part de les administracions públiques que hi tenen competències: controlar l'acompliment de la legislació pesquera, difondre entre els professionals de la pesca una millora dels hàbits higiènics i d'educació ambiental, exigir estudis d'impacte, frenar les activitats d'ampliació de ports i moviments de sorra per a la regeneració de platges, regular les activitats nàutiques que malmenen els fons, controlar els vaixells de transport de càrrega i de passatgers (abocaments de deixalles, neteges, aigua de llast, ancoratges sobre fons sensibles, etc.), vigilar els tractaments d'aigües residuals i els emissaris submarins, i potenciar la creació de reserves marines grans i ben dotades.

Evidentment, els ciutadans també en som responsables. En primer lloc, només cal recordar que moltes activitats recreatives de què gaudim (nàutica, pesca, marisqueig...) tenen uns impactes importants que malauradament van en augment. Per altra banda, cal insistir en la necessitat de fer un consum responsable dels recursos marins per fer front, per exemple, a la xacra que representa la sobrepesca. Les espècies més apreciades i consumides, les posem nosaltres mateixos en perill. Fem que el preu al mercat s'incrementi per la demanda i que el pescador que s'ha de guanyar la vida faci una pesca selectiva d'aquestes espècies, que exhaureixi els caladors i perjudiqui alhora les espècies acompanyants, que es tornen al mar malmeses i sovint en condicions agòniques. Quin hauria de ser el paper del consumidor responsable? Poder decidir la seva compra disposant d'informació sobre quines són les espècies sobreexplotades, i a partir d'aquí, assumir la necessitat de canviar o adaptar a les circumstàncies els seus hàbits alimentaris.

Si no posem fil a l'agulla per solucionar definitivament tots aquests impactes que fustiguen el mar, les futures generacions veuran que els beneficis saludables que ofereixen els ecosistemes marins s'evaporaran i seran substituïts per més riscos per a la salut humana. La nostra salut depèn del mar, i, de manera recíproca, la salut del mar depèn de nosaltres. El mar no s'ho menja tot sense deixar rastre, no és una esponja de capacitat infinita que pugui anar absorbint eternament les nostres deixalles. Continuarem fent veure que no passa res?

(*) La doctora Margarida Casadevall i el doctor Josep Lloret són coordinadors del Seminari Internacional de Medi Ambient Biodiversitat Marina i Salut Humana (ISSE 2009). Institut de Medi Ambient de la UdG

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a