Dels 48 euros que costa a la llibreria Antonio Castro de Sevilla una reedició de l'obra fins als 420 en què està taxada l'edició primigènia barcelonina de Montaner y Simón del 1947 a la llibreria Anticuaria García Prieto del carrer Alcalá de Madrid. És l'interval de preus en què es cotitza, en el quarantè aniversari de la seva mort, l'obra presumptament literària de l'almirall Luis Carrero Blanco, que durant anys va compaginar la devoció per la falta de llibertat que instaurava la dictadura de Franco amb una dèria creativa amb el pseudònim de Juan de la Cosa. Sense que aflorés cap rubor per l'endogàmia oficial, el mateix règim franquista va distingir Juan de la Cosa (Carrero Blanco), el 1947, amb el Premio Nacional de Literatura José Antonio Primo de Rivera per La victoria del Cristo de Lepanto. El mèrit literari de l'obra que ara es ven per 420 euros al carrer Alcalá no era cap altre que l'alerta inflamada sobre els riscos procedents del comunisme bolxevic de l'URSS.

A l'hora de refugiar la seva humilitat creativa sota un pseudònim, Carrero va buscar inspiració en el panteó dels il·lustres de la seva vila natal, Santoña (Cantàbria), on el navegant i cartògraf espanyol cèlebre per les expedicions a Amèrica Juan de la Cosa va néixer en una data inconcreta entre el 1450 i el 1460. Usurpant aquest nom, el militar que va ser vicepresident i president del Consell de Ministres de Franco va publicar altres obres com ara Las modernas torres de Babel i Las tribulaciones de Don Prudencio. Comentarios de un español. En el cas de les col·laboracions en el diari franquista Arriba, Carrero Blanco aparcava el pseudònim habitual en favor del de Ginés de Buitrago.

L'obra de De la Cosa era identificada aviat amb l'autor real a l'època i va ser replicada per Antonio Elorza el 1970 en un encès al·legat: “Naturalment no s'ha caracteritzat mai ni per la seva finesa mental ni per la seva capacitat constructiva en el terreny de la teoria política [...]. És un feixista més.” A més de l'obra premiada el 1947, els trajectes setmanals al Consell de Ministres travessant El Pardo inspiraven a Carrero dibuixos –plasmats en fulls amb distintiu del Consell de Ministres– i quadres d'embarcacions i verges que el seu fill, Luis Carrero-Blanco Pichot, ha guardat amb zel de col·leccionista. Per l'obra plàstica, però, el franquisme que servia no el va premiar mai.