En bona part de la població, i també en el món sanitari, ha reeixit qualificar de “menjar porqueria” el que hauríem de designar com a menjar ràpid o fast food, que, com diu la professora Vidal al llibre ¿Sabemos lo que comemos?, inclou aquells aliments que es caracteritzen per la rapidesa de preparació, la facilitat amb què es poden menjar i un preu econòmic, coses que, en els temps actuals de presses i de crisi, afavoreixen el seu consum. També tenen un altre tret important: la seva mala fama. Les hamburgueses es consideren el paradigma del menjar ràpid, però també s'hi inclouen les salsitxes de frankfurt i similars, les pizzes, els entrepans, les patates fregides, el peix amb patates (fish and chips), els productes de pastisseria industrial, les crispetes i altres aperitius o piscolabis (snacks), i les begudes refrescants amb sucre. En canvi, no es consideren menjar porqueria, si bé conceptualment també són menjar ràpid, plats preparats de qualitat i preu més elevats.

El mes de juny passat la revista British Medical Journal va publicar un article d'un cardiòleg de Londres en què l'autor es lamenta de la presència de menjar porqueria a les cantines i màquines expenedores (de vending) de sales d'espera i vestíbuls d'hospitals, i la seva accessibilitat per a pacients i familiars, i en què també es queixa de la baixa qualitat nutritiva del menjar dels malalts, i que se'ls doni els mateixos tipus d'aliments que podrien haver contribuït a algunes de les seves patologies.

Amb tots els respectes, i sense dubtar de la seva bona intenció i competència, la visió d'aquest cardiòleg reflecteix la visió simplista i fins i tot demagògica tan estesa sobre el menjar porqueria. Centrem-nos en les hamburgueses: les que arriben al consumidor es preparen i dispensen en establiments que compleixen la legislació sanitària –si no fos així, serien sancionats per les autoritats responsables– i que, per tant, subministren productes com a mínim correctes, i, en definitiva, es tracta de carn, que aporta proteïnes d'alt valor biològic, vitamines del grup B, ferro i altres nutrients. És evident que n'hi ha de tot tipus, i les qualitats més mediocres poden contenir massa greix, sal i calories, però també depèn de l'acompanyament, ja que a les hamburgueseries hi ha, o hi hauria d'haver, amanides i fruita, i no només patates fregides i gelats de postres. No oblidem que se solen menjar amb pa, que equilibra el conjunt. Sobre les hamburgueses, com sobre molts altres aliments (incloent-hi les begudes refrescants), hi ha estudis que arriben a conclusions òbvies: consumides en el marc d'una dieta variada, equilibrada i suficient, no influeixen negativament en la nostra salut. Sens dubte, la vedella dels Pirineus és millor, però més cara. En temps de crisi, les hamburgueses poden ser una font barata de nutrients importants. Això sí, menjades no pas en excés, i amb calma, que sigui fast la preparació i slow la ingestió, i la set que es faci passar amb aigua.