L'advocat i polític gironí Enric Manuel-Rimbau i Tomàs (Valls, 1927), va morir ahir després d'una llarga malaltia. Manuel Rimbau, va ser regidor a l'Ajuntament de Girona per Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic del 1979 al 1983, i tinent d'alcalde fins al 1980, els mateixos anys que va ser diputat d'Hisenda i portaveu de CC-UCD a la Diputació de Girona presidida per Joan Vidal i Gayolà (1979-1980). Després va fer el salt a la política catalana, com a diputat al Parlament en la legislatura del 1980 al 1984, etapa en la qual va tenir una intensa activitat parlamentària com a secretari de la mesa de la cambra catalana, fet pel qual va abandonar la tinència d'alcaldia del consistori gironí. En aquest període va treballar amb diferents propostes, una de les quals va ser la futura política de normalització lingüística del país.

Durant tota aquesta etapa va presidir Centristes de Catalunya a la demarcació gironina, càrrec que va abandonar després de les eleccions del 1984, perquè, tal com va manifestar aleshores, després de sis anys vinculat a militància: “Ja estic una mica cansat i tinc ganes de deixar la presidència del partit”, amb la voluntat de dedicar-se més a la família i a la seva professió.

Enric Manuel Rimbau, pare de vuit fills, professionalment va exercir la seva carrera d'advocat a Girona, però també va estar vinculat a la banca com a conseller delegat del Banc Industrial dels Pirineus, i va treballar com a responsable dels serveis de recaptació de la Diputació.

A banda de la seva activitat política va estar vinculat a diverses entitats i a la vida associativa de Girona, formant part, el 1982, com a vicepresident primer, de la junta directiva del GEiEG encapçalada per Quim Vila.