Perquè el PP s'ha quedat sense idees, sense propostes, no té carisma, no té lideratge, no té diners, no té crèdit i no té programa. Per tant, tira mà del que se li acudeix, més encara quan està esperonat per un encàrrec de la Fundació Faes, per tal de fer impossible qualsevol cosa perquè el procés d'independència de Catalunya tire endavant. És per això que van començar amb el “Lapao” a la Franja de Ponent, després amb el decret de trilingüisme a ses Illes i ací amb el tancament de la ràdio i la televisió valenciana i la il·lògica prohibició de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio. Aquesta gent no vol el valencià. Ni el mateix Fabra parla valencià ni per a festes.

Anem a veure: a nivell polític, moltíssims. De fet, una de les contradiccions més fortes és, que en aquests moments, els governs que hi ha actualment representen “l'ancien regime”. Viuen en un món que ja ha passat. Quan els maies van dir que el 21 de desembre del 2012 s'acabava el món, el que estaven dient és que s'acabava el món antic i, efectivament, el món antic s'ha acabat i, els governs que estan en aquesta tessitura de voler continuar dins del món antic, estan acabats. L'univers funciona sense piles, funciona per fluïdesa i per compensació. Aleshores, aquell govern que no funcione amb fluïdesa, acabarà estavellant-se contra el mur i el tsunami social el passarà per damunt absolutament, sí o sí.

El govern del País Valencià s'han omplert la boca dient que el sector audiovisual era estratègic i preferent, però des del primer moment es va veure que no feien el que altres comunitats autònomes han sabut fer —com és el cas de Galícia— potenciar-lo i fer-lo potent. Ací el problema que hem tingut és que sempre han manat els dictàmens que venen des de fora i no han dubtat a carregar-se el sector audiovisual valencià sense cap mirament. Ací la ràdio i la televisió han servit per a pagar favors polítics. Han col·locat els nebots, els cosins, els coneguts i els familiars de qui fora, han contractat gent del seu entorn i han fet que els diners circularen de manera poc legítima. El resultat de tot açò ha estat un desastre de gestió, de finançament, d'administració... un desastre polític i social. El tancament de la RTVV és molt greu i les coses greus es pagaran algun dia de manera contundent.

Entre altres coses, però també ens ha portat ací la filosofia de no creure en la terra més que com a objecte d'espoliació. La gent que ens ha portat fins ací, no ha fet res més que xuplar de la mamella i com que des de l'any 1984 no ha hagut mai una política clara i definida respecte del que es volia fer amb la televisió dels valencians, quan va arribar el moment de posar-la en marxa a l'octubre de 1989, tampoc no es tenia clar que aquest mitjà fos socialment rendible i aprofitable i és per això que hem arribat fins on hem arribat.

La Carta Europea de les Llengües obliga a que tots els estats membre d'Europa que tenen llengua i cultura pròpies, disposen d'una ràdio i d'una televisió pública en la seua llengua autòctona i és per això que la societat no ha de parar fins que els nostres governants ens tornen allò que ens correspon com a poble diferenciat amb cultura, llengua i tradicions pròpies.

Anem a veure, s'ha de dir sense embuts, que el sector de l'audiovisual valencià està enfonsat. No és que estiga discriminat, és que no existeix, està arrasat.

Jo no pretenc ser salvador de res, ni tindre cap altra funció que aquella que pense que és la que he de fer. A mi sempre m'ha agradat, com a professor de valencià que sóc, l'expressió oral del valencià. Però des del primer moment, vaig observar que aquest sector estava bastant ben cobert, i és per això que em vaig dedicar a treballar aquest altre segment de l'expressió oral, com és el del doblatge. Ara, pense que aquests tallers van més enllà del doblatge i s'endinsen en el que suposaria el creixement personal perquè allà on vaig, procure motivar els presents a trencar la por d'actuar, la por a expressar-se com saben i poden. L'objectiu és que isquen del discurs de la por, perquè és el més maligne. Lluitar contra aquest discurs de la por amb una activitat lúdica i divertida, trobe que és una de les millors medecines i això és el que intente oferir als qui participen. Sóc dels que pensa que les persones són úniques en el món i els ho faig saber des del primer moment.

No entraré a discutir si el cinema ha de ser doblat o subtitulat perquè això és una altra qüestió relacionada amb el consum cinematogràfic. Jo parle de creixement personal en valencià o en qualsevol llengua. Pensa que aquest taller no ols s'hi desenvolupa als “Països valencians”; també he estat a Múrcia, a Terol, a Conca, a Manchester... Fins i tot he desenvolupant tallers plurilingües. Als tallers de doblatge que faig han participat persones dels cinc continents i s'han utilitzat 30 llengües distintes. Pensa que el fet que jo faça el taller en valencià no vol dir que no procurem incorporar la llengua de les persones que provenen d'altres cultures. La cultura és riquesa, encara que això no acaben d'entendre els polítics de curta volada. El doblatge ha de ser un element integrador; els valencians no som exclusivistes ni excloents, ni discriminadors. Acceptem tothom a partir de la llengua que té, usa i respecta.

Resulta fonamental estar a la xarxa. De fet quan no es poden fer sèries per a televisions inexistents, com és el cas —provisionalment— de la ràdio i la televisió valenciana, s'ha de seguir creant i és per això que s'estan fent moltes websèries on participa també el micromecenatge. Ara ens trobem en un moment històric amb moltíssima producció i en moltíssimes llengües que utilitza Internet com a plataforma universal.

La Universitat fa el que pot i totes han fet tallers de doblatge dels que promoc i, sempre han fet aportacions interessants. El postgrau no està encara plantejat, no s'ha desenvolupat enlloc, tot i que hi ha màsters de traducció i doblatge. S'haurà de plantejar en algun moment pròxim.