PUBLICACIONS
Les fagedes de la demarcació, als ‘Quaderns' de la ‘Revista de Girona'
El volum, escrit per l'olotina Victòria Ricart, analitza aquests boscos des dels punts de vista botànic, econòmic i etnogràfic
Els boscos de fajos de les comarques de Girona, tractats en un sentit molt ampli –etnogràfic, econòmic i botànic–, són el tema del nou lliurament de les monografies dels Quaderns de la Revista de Girona, els populars llibres de divulgació que editen la Diputació i l'Obra Social La Caixa. L'autora de Les fagedes és l'olotina Victòria Ricart, professora de secundària.
Possiblement, la fageda d'en Jordà és el més conegut d'aquests boscos (de fet, en el llibre se li dediquen força capítols), però a la demarcació se'n conserven d'altres de gran valor, com es descriu en la monografia. Un mapa al principi del llibre situa visualment les 13 fagedes gironines més extenses, des de les més septentrionals de l'Albera i les Salines fins a les més meridionals del Matagalls i el turó de Morou, al Montseny. Gairebé sempre les trobem en espais naturals protegits, assenyala l'autora.
El lector hi podrà llegir les característiques de les diferents modalitats de faig existents, els canvis que experimenten al llarg de l'any, la riquesa en bolets, fauna i flora que conté el sotabosc de les fagedes, els fajos que s'han declarat arbres monumentals, les llegendes inspirades en aquests boscos... Junt amb els capítols en què es tracta cadascuna de les principals fagedes, Ricart es submergeix en l'explotació del faig i els seus boscos al llarg de la història, per treure'n fusta, fer carbó, elaborar remeis naturals, etc.
LA FRASE
LA DATA
Una font d'inspiració artística
Explica Victòria Ricart que les fagedes han estat una tradicional font d'inspiració per als artistes. La d'en Jordà, a la Garrotxa –apunta l'autora–, de manera especial: com a model per a pintors, com a matèria primera per a tallistes de la fusta, per compondre poesia (el millor exemple és la de Joan Maragall) i per al rodatge de pel·lícules i espots publicitaris.