Un poble a Montilivi
L'Escola Politècnica Superior, el centre més gran de la Universitat de Girona, compleix quatre dècades amb 2.800 persones entre alumnes, professors i treballadors
Integrat a la Politècnica de Barcelona, el centre va néixer a la Gran Via Jaume I, va formar la UdG juntament amb el Col·legi Universitari i ha titulat més de 8.400 estudiants des del 1974
Àlgebra lineal, càlcul, física, química i dibuix tècnic. Són les cinc assignatures que feien els estudiants de mecànica o d'electrònica industrial de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de l'any 1974, l'embrió de l'actual Escola Politècnica Superior (EPS), el centre més gran de la Universitat de Girona. Els alumnes havien de fer vint-i-cinc hores setmanals, deu de les quals eren de pràctiques, i també rebien formació de valors i havien de superar una prova de suficiència esportiva. “Érem un grup en què ens coneixíem tots, els estudiants entre nosaltres i els estudiants amb els professors”, recorda Joaquim Velayos, estudiant l'any 1974.
El 4 d'abril del 1968 s'havia creat l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona, adscrita a la Universitat Politècnica de Barcelona (UPB). Però no va ser fins al 13 de desembre del 1973 que el govern franquista va autoritzar el centre gironí perquè impartís el primer curs. Les classes i la inauguració de l'Escola Universitària Politècnica (EUP) van començar el gener del 1974 a la seu de la Cambra de Comerç, a la Gran Via Jaume I: “Érem dotze alumnes, cinc professors i tres PAS [personal d'administració i serveis]”, recorda Josep Arnau, docent de mecànica de fluids i primer director de l'EUP.
El president de la Cambra de Comerç, Andreu Agustí, i l'esmentat Arnau, catedràtic a la Universitat de Santander, van anar a veure el rector de la UPB, Gabriel Ferrater, per fer-li saber que Girona volia estudis universitaris. El mateix dia que naixia l'EUP, ho va fer el patronat, presidit per Agustí. Quaranta anys després, el patronat, encapçalat per Jaume Juher, vehicula el contacte de l'escola i les empreses.
L'any 1974, Arnau va ser el precursor d'uns estudis que van començar amb les branques de mecànica, química i electrònica industrial, i que més endavant es van ampliar a les carreres d'agricultura i arquitectura tècnica. A partir del segon any, els estudiants van anar a la Casa de Cultura, on compartien bloc amb els estudiants del Col·legi Universitari de Girona (CUG).
A banda d'Arnau (1974-1987), també han estat directors de l'Escola Pere Mutjé (1987-1992), Lluís Albó (1992-2000), Xavier Pueyo (2000-2004) i Joaquim Velayos (2004-2012). Arnau rebrà dimarts a la tarda la Medalla de la UdG en la commemoració del 40è aniversari de l'escola, a l'edifici P-II.
Neix la UdG
L'any 1978, l'EUP va ubicar els laboratoris al Col·legi Menor Pericot [l'antic edifici] i no va tenir el primer bloc propi a Montilivi, el P-I, fins a l'any 1985. Tot al seu voltant eren camps, recorda Arnau. Més tard, hi va haver el P-II (1994), el P-IV (2002) –creat per a les àrees de robòtica, electrònica, informàtica i matemàtica aplicada– i el P-III (2005). L'EUP, de l'àmbit de ciències, i el CUG, del de lletres, que depenia de la UAB, van formar la UdG el 1992.
Jaume Masó, el vicegerent de la UdG, també és l'administrador de l'escola des del 1992. Vetlla pel personal i la gestió dels espais. “La Politècnica és com un petit poble. Al principi, hi havia 1.800 estudiants i trenta treballadors. Només es feia docència, però la recerca ha guanyat molt pes”, diu. A la Politècnica, hi ha 2.379 estudiants, 347 docents i 128 treballadors.
L'enginyer en informàtica i doctor en enginyeria industrial Quim Salvi és el director de l'escola des del 2012. Recorda que la crisi ha fet baixar el nombre d'alumnes –3.500 fa vuit anys–. L'oferta actual inclou dues dobles titulacions, amb les quals volen “atreure estudiants amb molt bon expedient acadèmic”. Des del 1974, l'escola ha titulat 8.467 alumnes, 2.329 dels quals enginyers tècnics industrials.