Ciència
ÁNGEL RAYA,
DIRECTOR DEL CENTRE DE MEDICINA REGENERATIVA DE BARCELONA (CMRB)
“El CMRB no ha arribat a donar tot allò que podia”
“Izpisúa no s'ha endut cap projecte. No és ni legal ni possible. Al centre hi ha gent capaç de tirar-los endavant”
“El CMRB era un centre atípic, on només hi havia un investigador principal, en lloc de grups de recerca independents”
“És l'hora d'intentar aplicar a la salut el que sabem de les cèl·lules mare pluripotents”
Sense deixar els seus projectes a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Ángel Raya (Argamasilla de Calatrava, Ciudad Real, 1966) ha tornat –de moment, temporalment– al CMRB, en el qual ja havia estat com a professor ICREA del 2006 al 2009. Amb un perfil molt menys mediàtic que Izpisúa, la seva vàlua com a investigador és indiscutible.
Els meus projectes són a l'IBEC. Un cop acabi la meva feina al CMRB, ja veurem què passa
Té l'encàrrec de dissenyar un pla de futur per al Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) després de la sortida del professor Juan Carlos Izpisúa. Ángel Raya assegura que serà un pla ambiciós per retornar l'excel·lència al centre. Reconeix que Izpisúa va ser clau per posar el CMRB al mapa de la recerca internacional, però considera que en els últims anys s'han perdut oportunitats.
Comença una nova etapa al Centre de Medicina Regenerativa sense Izpisúa. En què es diferenciarà de l'anterior?
Hi ha d'haver canvis tant en l'organització i gestió del centre com en les línies d'investigació. Fins ara el CMRB ha estat un centre atípic, on només hi havia un investigador principal [Juan Carlos Izpisúa] i s'ha de convertir en un centre més convencional, amb grups independents enfocats a la medicina regenerativa que desenvolupin les seves línies de recerca. Pel que fa a línies científiques, tot i que s'hi continuarà fent investigació bàsica i generació de coneixement, es prestarà una especial atenció a fer que la tecnologia que s'hi desenvolupi i les noves línies de recerca s'orientin a curt, mitjà o llarg termini a la seva aplicació.
El patronat ja va insistir que cal fer-hi més recerca translacional.
En tots els camps, al principi, hi ha un període de gran desenvolupament de nova tecnologia i de nous abordatges. Però arriba un moment en què cal comprovar si aquest coneixement es pot aplicar. I en el camp de les cèl·lules mare pluripotents molts creiem que ja ha arribat l'hora. Hem de veure si les oportunitats que generen aquestes cèl·lules es poden traduir a millorar la salut de les persones.
Aprofitant els equips que fan recerca clínica a Catalunya?
És clar, i els que treballen a Espanya i al món. Cal explotar les sinergies amb la comunitat de recerca clínica i com més local sigui, més fàcil serà. Tenim la sort que la comunitat clínica de Barcelona és la millor de l'Estat.
Izpisúa va marxar, però els projectes no han marxat amb ell.
No sé d'on va sortir tot això. Ni ho va dir el professor Izpisúa ni tampoc el patronat del centre. No té cap fonament. No és ni legal ni possible que algú s'endugui projectes adjudicats a un centre. Són projectes que tenen finançament i dels quals se n'ha acordat el traspàs. El CMRB i les persones que hi treballen tenen capacitat per tirar-los endavant.
Cal superar la marca Izpisúa?
Sí. Cal anar cap a diverses marques excel·lents. Potser no seran tan grans com la marca Izpisúa, però han de ser capaces d'obtenir fons i d'interaccionar.
S'hi torna a veure liderant projectes de recerca al CMRB?
Jo estic aquí en fase transitòria. He acceptat l'encàrrec de dirigir el centre, però tinc el meu grup de recerca a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya [IBEC]. Aquí he vingut a elaborar un pla de futur. Quan el pla estigui fet i el patronat hi estigui d'acord, ja veurem què passa. No és bo ni per a l'IBEC ni per al CMRB tenir algú a temps parcial.
El CMRB ha pagat cara la dependència del Salk Institute, on treballa Izpisúa?
Sí. La gent sempre creu que allò que es fa fora és millor. Estar tan íntimament lligat al Salk Institute feia dubtar si el CMRB podia anar sol o si només podia caminar acompanyat. El CMRB no s'ha acabat de treure aquesta percepció, però els que hi són a dins saben que s'hi podia fer la mateixa activitat sense ajut.
El CMRB és avui dia un centre excel·lent?
S'està dissenyant un pla per tornar a ser un centre d'excel·lència. Perquè qui vulgui venir a fer investigació en medicina regenerativa no pensi en Barcelona com a destinació de segona divisió. Amb la gent i els recursos que ha tingut el centre no ha arribat a donar tot el que podia.
Quin personal té el CMRB i quants projectes té en marxa?
Només hi ha 8 investigadors postdoctorals d'un total de 39 persones, que inclouen personal d'administració, de servei, etc. Aquesta dimensió no permet ser competitius. Pel que fa a projectes ben dotats de finançament, n'hi ha molts menys de la vintena que s'ha dit.
Cal anar a buscar més fons competitius, doncs?
Primer hem d'assegurar el finançament estructural de la Generalitat i de l'Instituto Carlos III. La voluntat hi és, malgrat que els temps no són bons. Durant anys les dues administracions han aportat un finançament molt important perquè el centre pogués volar i fos capaç de recaptar fons competitius. Però en aquests moments el centre no té aquesta capacitat.
S'ha marcat un calendari?
Primer, hem assegurat el que tenim. Després, s'han d'explotar totes les capacitats per tenir diversos grups independents. Això pot durar mesos i implica més inversió. La tercera fase seria la consolidació de grups capaços de captar fons, d'autofinançar-se i d'expandir la influència més enllà del centre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.