Crimea es fixa en Catalunya i Escòcia

Crimea vol aprofitar l'experiència europea en la preparació de referèndums i la comissió electoral d'aquesta república autònoma ucraïnesa demanarà ajuda a Catalunya i a Escòcia, segons fonts oficials de la televisió russa NTV.

La campanya de les noves autoritats de Crimea té per objectiu canviar l'estatus autonòmic de la república en estatal. El problema és que la preparació i les consultes, si s'arriben a fer, hauran de ser accelerades, ja que volen celebrar el referèndum el 30 de març.

Es fa difícil trobar punts en comú entre el procés català i el de Crimea, que és orquestrat per les noves autoritats, que mantenen un contacte estret amb Moscou i que fomenten la campanya de la por entre la població russa per la suposada amenaça que asseguren que representa l'arribada dels nacionalistes ucraïnesos al poder.

La història de Crimea és una història d'avanços i retrocessos d'imperis interessats en la importància estratègica d'aquesta península i, amb l'arribada dels russos al segle XVIII, va començar un procés de decadència dels pobles autòctons com ara tàtars, karaims, krimtxaks, grecs i armenis. Més endavant, els tàtars serien víctimes de les deportacions de Stalin durant la Segona Guerra Mundial. Actualment, forma part d'Ucraïna des del 1954. Aquests dies hi ha informacions contradictòries sobre l'arribada de provocadors ultranacionalistes a aquesta península que, segons el cens del 2001, ara té uns dos milions d'habitants, dels quals un 58% són russos; un 24%, ucraïnesos, i un 12%, tàtars.

Des de la distància es fa impossible de dir qui provoca a qui, però el que sí que és cert és que els mitjans russos han començat a fer campanya sobre la legitimitat del referèndum de Crimea.

La televisió NTV dilluns al vespre va emetre un reportatge de tres minuts sobre el procés sobiranista català titulat Referèndums per la independència, l'experiència europea. El reportatge parla del desig d'independència dels catalans, “que fa 300 anys que parlen de sobirania”, i del descontentament general per motius econòmics. Assegura que “els catalans estan cansats de finançar els espanyols, que estan embrutats per deutes en escàndols de corrupció”. Buscant paral·lelismes amb els russos d'Ucraïna, el reportatge posa èmfasi en el tema dels atacs a la llengua catalana i destaca que segurament la Unió Europea no permetria que Madrid enviés els tancs per defensar la llengua castellana.

La veritat és que hi ha algunes incorreccions sobre la història de Catalunya. El reportatge es pronuncia clarament a favor del referèndum a Catalunya i critica els dobles estàndards a Europa en matèria de moviments sobiranistes. L'emissió del reportatge va sorprendre perquè fins ara, per les televisions controlades pel Kremlin, el tema dels moviments independentistes era tabú, pel temor de moviments secessionistes dins la federació russa, ara el Codi Penal preveu que es pot castigar per declaracions a favor del separatisme.