cultura

Max en quatre dècades

Ars Santa Mònica mostra el treball actual del dibuixant, però secundat per totes les seves etapes precedents

L'obra de Max es complementa amb la de quatre dibuixants de generacions
més joves

#Francesc Capdevila, Max, (Barcelona, 1956) va poder instal·lar-se en la rutina d'un personatge d'èxit. Als anys 80 el còmic Peter Punk va esdevenir una popular icona juvenil. El seu editor, Josep Maria Berenguer, li insistia que no parés de fer noves historietes. Era un moment bo en què El Víbora, publicació on es publicaven les seves aventures, venia 40.000 exemplars mensuals. Però Max va voler tirar per un altre camí. Experimentar ha estat el seu impuls natural dens del còmic i d'altres treballs gràfics.

“Jo no m'havia dedicat al còmic per avorrir-me, per això no volia fer sempre el mateix”, va explicar a ahir al centre Arts Santa Mònica de Barcelona, on presenta fins al 13 d'abril l'exposició Oh panòptica ficció!, comissariada per Marta Sierra. La mostra és un producció original del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat i ara ha estat adaptada a Ars Santa Mònica.

Aquest esperit inquiet és el que traspua l'exposició que acaba al principi, és a dir, en la seva primera plana de còmic, publicada al fanzine El RRollo enmascarado d'on passaria a El Víbora, on publicaria una historieta d'activisme ecològic anomenada Gustavo y la actividad del ràdio.

El seu següent pas, que representaria un canvi d'estil gràfic, seria el seu “gran best-selller”, en paraules seves, Peter Punk.

“Sovint la gent m'ha dit que canvio d'estil perquè veuen evolucionar el meu grafisme, però jo crec que l'estil és la visió que tens del món, i com que el pensament es transforma, el traç també es fa diferent”, explica Max, que ha buscat en l'exposició oferir una visió actual del seu treball. “Per mi, la darrera obra és la millor.”

L'exposició s'enceta amb originals de Vapor, un dels seus treballs més recents. També es poden veure les col·laboracions en el camp de la música, com les portades de discos de Juan Perro, Pascal Comelade o el grup mallorquí de música electrònica Neo Tòquio, en què Max s'inspira plenament en l'estètica manga. També es projecten dibuixos animats.

Altres generacions

També es pot detectar el compromís de l'autor barceloní en la historieta Nosotros somos los muertos que es va autopublicar en no trobar editor. Aquest fanzine, que data de l'any 1993, tracta de la guerra de Bòsnia i va donar peu a una revista de còmics caracteritzada per una gran llibertat creativa.

La mostra a Santa Mònica li ha permès triar a quatre artistes d'un altra generació que treballen, segons Max, en un pla de llibertat que és el que sempre li ha agradat, i no necessàriament en format de novel·la gràfica. “Tant és important una obra de 60 pàgines com una d'una sola plana”, explica l'autor.

Els dibuixants que exposen a l'Espai Balcó de l'Ars Santa Mònica són Gabriel Corbera, Néstor F., Sergi Puyol i Sandra Uve, i presenten obres que han estat publicades per editorials, o en fanzines i publicacions que segueixen un circuït alternatiu de distribució.

Ahir també es va presentar Lectures i consums, de l'artista Mar Arza, que fa una reflexió sobre el temps a la planta baixa del recinte artístic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]